l'encaix

Pública o privada

El desgavell actual qüestiona la creença que la gestió privada és més eficient i professional

Tot i que la memòria és curta, recordem la privatització total d'Endesa, propiciada pel primer govern Aznar. Potser la memòria ens falla per evocar que el procés l'inicià un govern socialista, quan féu oferta pública del 25% de les accions de l'elèctrica, al 1988, després que l'equip de Felipe González aprovés l'estatus d'Endesa com a empresa privada amb capital públic. Existia un convenciment generalitzat que l'empresa pública no podia ser rendible, certesa basada en la manca de competitivitat i en la burocratització del servei. Privatitzar Endesa, deien, estalviava una càrrega sobre la despesa pública, al mateix temps que facilitava la modernització de l'empresa. I molts aplaudiren la decisió, més quan la nova situació reforçava la presència de l'empresa a l'Amèrica Llatina i, al llindar del canvi de segle, convertia Endesa en la sisena empresa espanyola en ingressos i la segona en beneficis.

L'espanyola Endesa ja s'havia menjat la catalana Fecsa a final dels vuitanta, i estava disposada a no deixar-se engolir per Gas Natural, en l'OPA hostil del 2005, tot i vendre posteriorment a la italiana Enel, en dues tongades, el total empresarial. Des d'aleshores Endesa s'ha consolidat com a gegant elèctric, amb una clara política de rendibilitat econòmica, on no existeixen abonats sinó clients, i amb ajustos a les plantilles de personal i llapis prim en els pressupostos de manteniment.

Teòricament, un subministrament bàsic per al país i la seva gent ha d'estar regulat pel govern, de tal manera que l'interès pel benefici empresarial no faci oblidar les exigències d'un servei públic, pel qual ha d'existir un mecanisme de control que obligui al bon servei, fins i tot amb capacitat sancionadora. Lleis, controls i sancions que moltes vegades es troben en inferioritat en la lluita contra el gran poder de l'empresa, que fins pot convertir el defensor del client en un avalador de la gestió empresarial, segons es demostrà en la darrera intervenció televisiva.

Els esdeveniments paral·lels a la nevada del 8-M poden tornar a obrir el debat sobre la necessitat que els serveis bàsics, com l'elèctric, siguin de titularitat pública i mai no depenguin de mans privades. El desgavell actual qüestiona la creença que la gestió privada és més eficient i professional. La gestió pública ha de ser efectiva i competitiva, aquest és el repte, i no s'hi pot renunciar. Governar és saber ordenar el bé dels conciutadans, amb compromís i valentia, i en la tria entre públic o privat l'opció hauria de ser diàfana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.