L'altre exili

La memòria històrica esbiaixada que patim dedica grans espais –ben justificats– a les víctimes del franquisme, però només algun raconet a les víctimes de l'esclat revolucionari de 1936. Igualment, s'han escrit milers de pàgines sobre els exiliats de 1939, però molt poques sobre els qui van abandonar Catalunya entre 1936 i 1938. Tan exiliats són els uns com els altres, si ens atenim a la definició del mot: «Exili: expatriació voluntària o forçosa, especialment per motius polítics; sojorn obligat fora de la pàtria.»

Aquesta orientació tendenciosa de la memòria s'ha començat a corregir amb estudis tan meritoris com el que han dut a terme Marc Auladell, Rubèn Doll i Jordi Rubió, sota la direcció d'Anna M. Garcia, de la Universitat de Girona. el treball de recerca es titula L'altre exili. L'èxode de la dreta gironina durant la Guerra Civil, i aporta dades del màxim interès sobre el nombre i la tipologia d'aquells fugitius, sobre les rutes marítimes o terrestres del seu pas de la frontera i sobre la destinació dels seus accidentats periples.

A la presentació pública de l'estudi hi eren presents alguns dels protagonistes de l'èxode –ja en queden pocs– i molts dels seus descendents, entre els quals m'hi podia comptar jo mateix, perquè el meu pare va haver de creuar clandestinament la frontera l'any 1937. De la ruta seguida per 28 gironins entre Olot i la Manera –13 hores de travessa a peu– guiats per muntanyencs experts, en va deixar escrita una llarga crònica. No menys reveladora resulta la frondosa correspondència que va mantenir amb la família des de França o de l'Espanya dita nacional, fent-se passar per un imaginari avi Michel o per la misteriosa Yvonne que es cartejava amb una amiga que en realitat era la seva dona. Del llenguatge críptic d'aquestes missives, de les seves ocultacions i dels seus dobles sentits se'n podria fer un estudi lingüístic i sociològic. Aquestes són proves vives de l'èxode de la dreta, l'altre exili tan sovint menystingut o oblidat.