L'esperança social/ferroviària

Benvolguts lectors. Amb aquest títol, potser una mica estrafolari, vull incidir en la qüestió del transport públic, concretat en la seva vessant social i territorial. L'esperança social/ferroviària implica el desig, la voluntat, la determinació i el requeriment de justícia social, equilibri territorial i dignitat de l'ésser humà (representat pel ferrocarril convencional) davant de la preponderància (massa vegades la prepotència) de la via morta del model del vehicle privat, peti qui peti, en què sembla que s'han enrocat alguns dels nostres governants.

L'esperança social/ferroviària i territorial també ve donada en el canvi de majoria local a l'Ajuntament de Figueres. Si més no en relació amb el fet que la nova majoria municipal proposa treballar a favor de la proposta social de les dues estacions a Figueres. És molt important que des de la capital de l'Alt Empordà es pretengui restaurar el sentit comú: social i ferroviari. De tota manera, l'esperança social/ferroviària va més enllà de Figueres. L'exigència i vertebració de la societat civil en l'àmbit del transport públic ferroviari en el territori de l'Alt Empordà és una necessitat peremptòria. Cal tenir en compte que en aquest territori alt-empordanès conflueixen tres potents associacions d'usuaris: l'associació d'usuaris del tren Perpinyà-Cervera-Portbou, l'associació d'usuaris de la línia de Renfe Portbou-Barcelona i l'associació Defensem el Tren de l'Empordà (a més la PTP, associació per a la Promoció del Transport Públic, en l'àmbit de tot Catalunya). És a dir, a banda de mantenir i reforçar l'estació del centre a Figueres, caldria resoldre la vergonya de les tercermundistes connexions ferroviàries Portbou-Cervera de la Marenda, les quals impedeixen un bon desenvolupament de l'eurodistristricte ferroviari (per la costa) entre Perpinyà, Figueres i Girona.