els fils d'ariadna
L'impostor tecnològic
El professorat observa com l'altar de les TIC és cada cop més sagrat
Tampoc no es tracta d'assumir aquella posició romàntica defensada per un escriptor argentí a la segona meitat del segle XIX, que després de veure com el ferrocarril començava a estendre's al llarg del país va exclamar desolat: «El ferrocarril arruïnarà la pròspera indústria de la carreta!» És evident que avui, i també d'una manera molt específica en el camp educatiu, l'aplicació de les noves tecnologies significa un salt qualitatiu importantíssim i, a més, un procés irreversible. Però això no implica que no s'hagin de fer algunes observacions crítiques a les inflacions que emergeixen al voltant de la tecnologia, una de les últimes religions prêt-à-porter. Quan les indiscutibles necessitats renovadores es transformen en dogma, caiem en la ceguesa i l'artificialitat. Fa uns pocs anys qualsevol merdeta pedagògica tenia opcions de burlar els controls de qualitat si incorporava una voluntat no sexista, un llenguatge políticament correcte i un munt d'apel·lacions a la transversalitat, a la dinàmica de grups o al tractament de la diversitat. Ara el deliri administratiu per donar prioritat a la inqüestionable necessitat d'ensenyar l'idioma anglès, pot assolar camps clàssics de l'educació que fins ara funcionaven de manera correcta. Per exemple, ja no és tan important que un alumne aprengui química, sinó que l'aprengui en anglès! I amb el fenomen de la tecnologia estem davant d'un remolí acrític semblant. Correm el perill d'assumir com a viable qualsevol grisalla que vingui vestida de tecnologia. Mentrestant, un professorat estressat per la seva permanent obligació de readaptar-se, sepultat per altíssimes ràtios d'alumnes, condemnat a parlar d'estratègies educatives però sense disposar de temps real per aprofundir en els continguts d'ensenyament ni en l'actualització de coneixements, observa com l'altar de les anomenades TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) és cada cop més sagrat. En una època de transició entre models, el gran repte educatiu serà el de filtrar els continguts dels nous materials i poder fer entendre que, més enllà d'internet i del treball amb ordinadors en xarxa, també hi ha vida, vida necessària. De moment, però, els nous signes del temps apunten en una altra direcció. Ho demostren per exemple les enquestes d'avaluació del professorat que s'apliquen a molts centres universitaris, on es posa més èmfasi en l'ús de les TIC que no pas en la qualitat dels continguts impartits. Temps al temps. Però la focalització absoluta dels nous barems d'avaluació educativa prefiguren l'aparició d'un nou impostor: el tecnològic.
