Democràcia és populisme

Belles paraules que no amaguen velles servituds. Aquesta és la sensació que produeix la Causa Comuna promoguda pel PSC. Nascuda de la preocupació per la «distància creixent entre ciutadania i política», aquesta plataforma de reflexió té uns límits de debat i acord molt ben definits. L'Estat cuirassat espanyol, i amb ell el sistema de partits, la democràcia representativa i les estructures autonòmiques que en els darrers anys han demostrat els seus límits i mancances, queden fora de debat. Per qui en dubti: un parell de dies després de presentar la Causa Comuna, Raimon Obiols adverteix per TV3 del perill del «populisme sobiranista». No sé ben bé a què es refereix, però no deixa de ser cínic que, volent abanderar la renovació democràtica i la politització de la ciutadania, esbandeixi amb aquestes paraules tot el moviment de les consultes sobre la independència, que exercint l'autodeterminació ha articulat un fenomen de democràcia de base inèdit a Europa. Un moviment que ha aplegat desenes de milers de voluntaris i que ha permès expressar l'opinió de més de 255.000 persones el 13D i el 28F. I n'hi haurà més encara el 25 d'abril i el 20J.

La participació popular en tots els afers de la vida pública és un dels valors republicans en els quals es fonamenta la societat democràtica. Però Obiols discerneix entre democràcia i populisme segons uns criteris molt particulars. És un cas similar a la caricatura que liberals i socialdemòcrates fan de la República de Veneçuela. El fet és que, agradi més o menys l'estil de Chávez, en els darrers deu anys s'han celebrat tres referèndums per a la reforma constitucional i un referèndum revocatori del president, tots ells amb alta participació. La democràcia s'ha de valorar amb fets polítics concrets i amb la capacitat de respectar la participació popular; no hi ha fets democràtics bons i dolents a priori en funció de qui els practica.

Fa la sensació, doncs, que una certa intel·lectualitat creu tenir la patent pel que fa a arquitectura democràtica. I, en canvi, ignora clamorosament un dels fenòmens de la política de masses més destacables de la transició ençà. Com diuen els mateixos promotors de la Causa Comuna, «la millor manera d'evitar l'empobriment de la política, o el seu segrest per petits nuclis de poder, és socialitzar-la». Que s'ho apliquin. Que baixin al carrer i participin d'aquest moviment popular, transversal, integrador i democràtic de les consultes sobre la independència.