plaça major

Pecats i delictes

La primera cosa que l'església hauria de fer és reconèixer-ho sense embuts i demanar perdó, tant pels pederastes com per l'actuació de la jerarquia

La jerarquia de l'església catòlica té molts problemes, tant d'adaptació al món actual com de fer visible el missatge de Jesús. En aquests últims dies, han esclatat a la llum pública uns fets ja coneguts però mai tan explicitats i documentats. Em refereixo al tema d'abusos sexuals a menors per part de capellans i religiosos.

Els casos de pederàstia o pedofília dins l'església catòlica no són anecdòtics ni aïllats. Allò a analitzar és per què la jerarquia –vaticà i bisbes– que coneixien perfectament els fets, varen callar, amagar i fins i tot enganyar, com ha reconegut el president de la Conferència Episcopal d'Àustria. Com pot ser que, especialment als Estats Units i Irlanda, s'hagin pagat milers i milers de dòlars i euros per indemnitzar i fer callar les víctimes d'abusos sexuals sense que la jerarquia els denunciés a la justícia ordinària? Com és possible que avui la jerarquia nomes demani perdó pels abusos dels capellans i religiosos? Per què, com es pregunta el teòleg Hanks Küng, no demana perdó pel que ella ha callat i amagat? Per què, si els abusos sexuals a menors són un delicte, no només un pecat, no van ser denunciats a la justícia ordinària de cada país? Són conscients els bisbes i el mateix Papa, que ocultar un delicte és delicte?

Quina pot ser la línia a seguir davant de tots aquests escàndols? La primera cosa que l'església hauria de fer és reconèixer-ho sense embuts i demanar perdó, tant pels pederastes com per l'actuació de la jerarquia. I la segona i més important és posar en mans de la justícia de cada país la investigació de tots els casos reconeguts o sospitosos de pederàstia. Ens podem també preguntar com és que a Espanya i Itàlia, dos països de gran tradició catòlica, no s'han pràcticament destapat casos de pederàstia, si no és algun en comptagotes. També ens podem preguntar per què només es parla de casos de pederàstia de fa trenta o quaranta anys. És que al dia d'avui han desaparegut totalment?

I, per últim, és paradoxal i fins i tot delirant que algun creador d'opinió, amb molta presència als diaris, ràdios i televisions, es dediqui a menystenir la pederàstia en l'església catòlica atribuint, bàsicament, l'escàndol a un anticlericalisme tronat i a un sensacionalisme que té com a fi millorar el rànquing de vendes i audiències dels mitjans. Els milers de capellans i religiosos honestos i que intenten seguir l'evangeli no necessiten tenir aquest tipus de defensors.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.