A punt per brindar

La sentència del Tribunal Constitucional ha de sortir un d'aquests dies. Ens ho diuen els diaris i, ahir mateix, aquest rotatiu recollia unes declaracions del jutge Santiago Vidal: es preveu que el TC retalli aspectes de llengua, justícia i bilateralitat. Aspectes del terme nació. És a dir, desmantella el document de totes les característiques que configuren la nostra identitat, tant la cultural i lingüística, com la del dret propi i la que ens reconeix com a nació.

Després de quatre anys ara s'obrirà la caixa dels trons, justament ara, en precampanya electoral. Quan els partits polítics intentaran no reaccionar en calent i trobar sortides airoses per no perdre vots, cosa que vol dir sortides no compromeses. Bé prou que ens ho demostra el degoteig de manifestacions del president Montilla i d'Artur Mas a l'entrevista de la Mònica Terribas.

Fa temps que els mitjans ens avisen. Fa temps que veiem a venir el genocidi, que d'això es tracta. La societat catalana ha sortit al carrer, esparverada davant la situació enunciada que s'afegeix al segrest que fins ara ha sofert l'Estatut. No pas llançant rocs ni excavant trinxeres. No abrillantant els vells trabucs que tot català té amagats al rebost.

Ho ha fet «posant les urnes al carrer», com va dir Joel Joan diumenge passat, al multitudinari acte de les consultes fet a l'Auditori de Girona. Això és la resposta del poble català: hem organitzat unes consultes que pregunten si s'està d'acord o no a obtenir la independència. Les consultes, fetes amb garanties, amb juntes electorals a peu d'escrutini, amb mediadors europeus, es duen i s'han dut amb tota la dignitat, com en unes eleccions oficials. I el poble ha votat, malgrat la carència de publicitat i amb el silenci organitzat. Milers de catalans i catalanes s'han trobat i es troben amb les paperetes a les mans.

La resposta dels polítics s'anuncia ambigua i llunyana. La resposta de la ciutadania ja és aquí. Potser caldrà anar a les places amb una copa de xampany, com algú proposa, i brindar perquè finalment Espanya s'ha tret la careta. Finalment hem pogut veure que Espanya diu «adéu, Catalunya», que dins el seu model d'estat Catalunya no hi té cap lloc reservat. Ens ha dit que no està disposada a dialogar una articulació de pobles diversos i que les frivolitats federalistes s'han enfonsat al Manzanares. I, en el fons, això pot ser una sort per al nostre poble. No acceptant la concepció que els catalans tenim de nosaltres mateixos, el TC i l'Estat al costat seu han reconegut que «no» som Espanya.

Gaudeamus ígitur, catalans. Alegrem-nos-en. Fem dringar les copes amb un brindis de triomf. Ens acaben de donar la llibertat. Ara només ens cal prendre-la a mans plenes.