L'alzina de la Diagonal

Mon cor estima un arbre. Es tracta d'una alzina alta i de gran capçada que es troba a la Diagonal de Barcelona, a l'altra vorera de la Casa de les Punxes, a la cantonada amb Roger de Llúria. El meu amor és compartit, perquè al peu hi figura un cartell posat per l'Ajuntament que diu així: «Arbre d'interès local. Núm. de catàleg, 0006-02-93. Quercus ílex. Alzina. Encina.» I encara diu: «Any aproximat de naixement, 1923.» Quan el meu pare tenia un any, l'alzina naixia. Fa cinc anys que el pare és mort i l'alzina manté l'esplendor. Mirin que és difícil passejar per la Diagonal per aquell tram, que és on l'avinguda es fa més antipàtica perquè no hi ha botigues i no hi ha res. Doncs jo de vegades, si hi sóc a prop, si em trobo per exemple al capdamunt del passeig de Gràcia, en desvio uns passos i vaig a retrobar l'alzina. Penso coses. Recito. Mon cor estima un arbre més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger. Potser l'alzina, ben observada, no és ben bé cap d'aquestes coses, però tampoc no ho devia ser el pi de Costa i Llobera. Hipèrboles.

Ara l'Ajuntament de Barcelona vol reformar la Diagonal. Des que les enquestes afirmen que en les pròximes eleccions municipals l'alcaldia pot recaure en el candidat de CiU Xavier Trias, l'Ajuntament de Jordi Hereu no para de tenir idees. El dia que no vol reformar la Diagonal maquina la celebració d'uns Jocs Olímpics de neu. La qüestió és descol·locar el pobre Trias. El pobre Trias, com li dic, acaba de publicar un llibre amb la seva visió crítica de la Barcelona d'Hereu, i com que els llibres són més lents de produir que la generació d'idees per part de l'alcalde i el seu equip, en el llibre en qüestió Trias només ha pogut introduir quatre coses mig de passada sobre la Diagonal i ni una sola sobre els Jocs de la neu.

Així que vaig saber que la Diagonal es reformaria vaig passar ànsia per la meva alzina. Vaig anar a visitar l'exposició instal·lada als Jardinets de Gràcia que informa sobre l'abast de les obres. Un vídeo protagonitzat per uns homes que porten barba –el vianants, els taxistes, els repartidors, tots porten barba– explica que la Diagonal tal com està no permet per exemple que els vianants tinguin prou perspectiva per contemplar els motius florals de pedra que decoren la façana de la Casa de les Punxes. Molt bé. Però, i la meva alzina? Podré veure-li la capçada natural com ja la veig ara? Si el món ja és tan formós, senyor, què més ens podeu dar en una altra vida? Es veu, també, que amb la reforma els vianants podran accedir a l'illa que forma el botó central de la plaça Francesc Macià. Gràcies al vídeo sabem que en els jardinets d'aquesta illa hi ha un estany que té la forma de Menorca, no per res sinó perquè en Rubió i Tudurí, l'autor de la jardineria, era menorquí. Fantàstic. Però i l'alzina?

A l'exposició es presenten dos projectes alternatius i es tracta que els barcelonins votin per l'un o per l'altre. Si només tenen dret a vot els naturals de la capital, per què expliquen cada dia pel dret i pel revés la reforma de la Diagonal a tot Catalunya com si es tractés de l'Eix Transversal per on passa tothom? Si no puc votar dec poder opinar, i m'inclino pel projecte A, el que converteix la Diagonal en un bulevard com el passeig de Gràcia, i no pel projecte B, que la converteix en una rambla, amb el passeig al centre. Les rambles atrauen estàtues humanes que fan caure la cara de vergonya i els bulevards, en canvi, animen el comerç i són lloc de terrasses de bars. A més, després de veure els croquis de l'exposició em fa l'efecte que amb el bulevard la meva alzina té la integritat més assegurada.

Els confessaré una sensació. Els barcelonins estan molt orgullosos de l'Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà i sempre en diuen lloances, però a mi em fa l'efecte que, posats a fer, ara no permetrien a l'insigne enginyer que fes un carrer com la Diagonal. La Diagonal, que esbiaixa els carrers paral·lels i complica per aquest motiu la circulació, és un carrer que fa nosa. No ho diguis a ningú, alzina, però si la Diagonal sempre ha estat poc transitada pels vianants és perquè els barcelonins tenen interioritzat aquest sentiment de carrer sobrer, de carrer que els trenca les oracions i els desorienta. Els desorienta tant que molts es pensen que la plaça Francesc Macià és al nord i la plaça de les Glòries al sud, quan és exactament a l'inrevés. A veure si reformarem la Diagonal perquè la gent pugui passejar-hi i la gent li seguirà fent el buit per aquesta cosa tan atàvica. Què en penses, tu que amb tants anys n'has vist tantes?