«Hitch» amb GPS

El «Hitch» del títol significa, tal com saben els cinèfils, Hitchcock. Hauria volgut escriure-li en nom sencer perquè ja entenc que no tothom té familiaritats amb el director de cine, però no m'hi cabia.

S'ha dit que l'última pel·lícula de Roman Polanski, El escritor, beu de les fonts de Hitchcock, i és cert. Fins i tot ho és en la resolució de la trama, que és una mica estirada pels cabells. Hitchock encara els estirava més. Té pel·lícules, com Perseguit per la mort, L'home que sabia massa i no diguem Els ocells, on l'argument deixa de tenir cap versemblança per centrar l'atenció en el suspens pel suspens, el suspens per ell mateix.

Però jo no volia dir això. Jo vull dir que arribarà un dia, així que la gent deixi de tenir memòria dels telèfons de taula o es pensi que els telèfons mòbils han existit sempre, que les pel·lícules de Hitchcock no les entendrà ningú. El suspens de Hitchcock es basa en la necessitat que els personatges tenen de trobar un telèfon. Amb els mòbils, no són possibles ni Rebeca ni Encadenats ni cap de les pel·lícules que he dit més amunt. Una trucada amb el telèfon de butxaca, i s'ha acabat el problema. Fi. La petja de Hitchcock en el cine de misteri posterior ha estat tan gran que fixin-se vostès que gairebé totes les pel·lícules actuals del mateix gènere desplacen l'acció als anys anteriors a la invenció dels mòbils o d'internet. Els guionistes no saben crear suspens en un món amb noves tecnologies. Havia d'arribar el gran Polanski per obrir les possibilitats del gènere. La gràcia d'El escritor és que, sent tan hitchcockiana, no és possible sense el Google, els mòbils i el GPS.

El escritor, per aquest motiu, deixa alguns espectadors fora de joc. A la sortida del cine, un dia a la tarda, unes senyores van preguntar al porter si al final el protagonista es moria o no es moria. Quan l'home els ho va haver aclarit, les dones li van dir: «Vostè que ho sap tot: com és que aquell aparell del cotxe que sap parlar guia el conductor a la casa del dolent?»