Mas i la por

Mònica Terribas sempre sol formular als seus entrevistats aquelles preguntes que no poden contestar i que els obliguen a fer digressions, marrades o a aferrar-se als formalismes. Al final de l'entrevista a Zapatero, en l'escenari futurista del sincrotró de Cerdanyola, li va preguntar si considera que Catalunya és una nació. Zapatero va haver de recórrer a la Constitució i s'hi va abraçar com Aznar s'abraçava a la bandera. Al principi de l'entrevista a Artur Mas, Terribas li va preguntar si es considera independentista. Encara esperem una resposta clara i això que la periodista va anar insistint en aquest punt durant deu minuts o més. Alguna vegada hem sentit dir a Mas que, si es convoqués un referèndum, ell votaria a favor de la independència, però de les seves paraules de dilluns hem de deduir que no serà pas ell qui convoqui aquest referèndum ni contribueixi a convocar-lo. Més aviat el desaconsella. Una paradoxa curiosa. A Mas li agrada l'objectiu final, però li fa por el camí que cal recórrer per arribar-hi. Por. Aquesta és la paraula clau: por. Dissimulada de seny, de sentit de la responsabilitat, de moderació, de tantes disfresses com vulgueu, però, en definitiva, por. Per això Mas fa metàfores marineres i parla del rumb d'una nau, que és Catalunya, i de la cura que ha de tenir el timoner i dels perills que ha d'evitar. Aquí no es refereix a un camí terrestre sinó a una trajectòria marítima. En aquest cas, doncs, por del naufragi. Però, en definitiva, el mateix: por. Una altra raó que aporta Mas per no voler emprendre una política sobiranista: la majoria social del país no ho és. Un argument que també hem sentit dir a Oriol Pujol. Com que la realitat social catalana té un perfil determinat no vulguem fer entrar el clau per la cabota i adaptem-nos-hi. Aquí la por pren la forma de temor a perdre vots. O a no guanyar-ne, que, de fet, és el mateix. Ocupem la centralitat. Demanem el concert econòmic. Tampoc no ens el donaran, però així, almenys no s'enfadarà ningú. Potser Mas guanyarà les properes eleccions, sí. Però, em voleu dir on pot anar un país tan temorenc, governat per una política tan poruga?