Ai, l'economia!

El primer que farem el dia que arribi la fi del món serà calcular les conseqüències econòmiques del fenomen. Tenim una obsessió econòmica tan intensa i aguda que es veu que no podem considerar res al marge de l'economia. Tot acaba essent econòmic, el rave i les fulles. De seguida correm a fer números, càlculs, estadístiques, estimacions, projeccions. Tot això abans que passi el temps i que les seqüeles del fet original es concretin i es consolidin. Esbotza un volcà a Islàndia i ens afanyem a comptar quant ens costarà la broma, quins efectes tindrà en l'economia global, quines pèrdues provocarà l'accident geològic, quines repercussions tindrà en el PIB de la Unió Europea, com afectarà l'economia de les empreses de transport aeri de viatgers i de mercaderies i totes les altres perquè l'efecte s'encadena i pren unes proporcions oceàniques. I de seguida ens espantem molt i sentim dir, fins i tot amb xifres exactes, quants milers de milions d'euros de pèrdues –sí, pèrdues, encara que sembli mentida– causarà l'erupció volcànica a Islàndia. Vejam si ens entenem. Aplicant una lògica matemàtica hem de deduir que, si es comptabilitzen com a pèrdues els efectes de l'erupció, hem de suposar que, si el volcà s'hagués mantingut quiet, això s'hauria compatibilitzat com a guanys. Ja es tenen presents aquestes incidències favorables? El fet que els volcans olotins facin bondat de fa segles, ja es compta com a positiu en l'economia catalana? Ens ho agafem a tall de broma perquè sovint tenim la sensació que patim una mena de follia econòmica col·lectiva. Sembla que l'obsessió econòmica ens hagi fet embogir. Som persones o factors econòmics? Som éssers humans o elements estadístics? Som alguna cosa més que subjectes de projeccions i prospectives? Vivim en un planeta que és com és. Ara mateix és primavera i demà serà Sant Jordi. Sí, és clar, us respon de seguida la veu responsable, però i l'impacte econòmic de la diada de Sant Jordi? Coneixeu els efectes milionaris en el comerç de floristeria i de llibreria? I d'aquí no sortim. Som tan pobres que tot ho mirem a través de l'economia. I tan cecs, també, tan cecs...