Lliçó d'honestedat

En el transcurs d'una setmana d'estada a Galícia, he tingut l'oportunitat de veure l'única pel·lícula de l'Estat espanyol –si hi descomptem les coproduccions– seleccionada per al festival de Canes. Es tracta de la primera pel·lícula d'Oliver Laxe, un jove de 28 anys natural de la Corunya i format a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, titulada Vous êtes tous des capitaines (sou tots uns capitans). El títol és en francès perquè la pel·lícula ha estat rodada a Tànger, lloc on el director ha viscut els darrers quatre anys. A priori, la pel·lícula s'aparta de tot allò que la institució del cinema espanyol creu que ha de servir per crear indústria. Ha estat finançada pel mateix director amb un ajut de 30.000 euros, no parteix de cap guió escrit, no hi ha actors professionals, ha estat rodada en àrab i és en blanc i negre. El to de la pel·lícula pot fer pensar en les obres que Abbas Kiarostami rodava fa vint anys quan posava els nens en primer terme, mentre mostrava l'acte de filmar. La seva trama minimalista explica la història d'un professor –Oliver Laxe– que proposa als nens d'un barri pobre de Tànger que esdevinguin els creadors i protagonistes d'una pel·lícula que anirem veient a mesura que es vagi construint.

Deixant de banda les seves qualitats i l'honestedat del producte, crec que la pel·lícula d'Oliver Laxe és una obra absolutament necessària, per la manera corrosiva com desestabilitza tots els tòpics industrials. Vous êtes tous de capitaines podríem considerar-la com una obra que forma part d'un cinema menor que busca l'originalitat en la creativitat, en la modèstia i en la reflexió sobre la funció pedagògica de l'acte cinematogràfic. Probablement quan s'estreni a l'Estat espanyol no serà cap èxit i serà vista amb ulls estranys, però no tinc cap dubte que després del festival de Canes serà reclamada per nombrosos festivals i que tindrà un cert èxit, que cobrirà de molt les seves despeses de producció. Potser més d'un lector es pregunta per què els productes menors com el d'Oliver Laxe són els que conquereixen els grans festivals, mentre que les grans produccions espanyoles que aquests dies es projecten al festival de Màlaga són incapaces d'anar més enllà del mercat interior. Sincerament, crec que les veritables apostes de futur passen per l'existència d'un cinema menor, fet sense complexos, que ofereixi allò que els productes comercials no poden oferir. Entre Que se mueran los feos i Vous êtes tous de capitaines, prefereixo aquesta darrera, com també em semblen més honestes les imatges febles d'aquesta petita producció que l'aparatositat de bona part dels projectes d'una indústria que es mira el melic.