Pagar sempre el peatge

Per circumstàncies diverses i inesperades ja fa tres mesos que no disposo de cotxe particular. Quan et trobes davant d'aquesta mancança d'infraestructura que pot semblar una futilesa comparant-ho amb les moltes misèries que viuen alguns dels nostres coetanis, t'adones que una nimietat com aquesta condiciona de manera significativa l'autonomia de moviments personals i implica una reorganització de la vida professional i privada. Així, tenint en compte aquesta nova realitat, ja fa una colla de dies que utilitzo el servei ferroviari amb tot el que implica d'adaptació a horaris, retards i altres condicionants no sempre agradables.

Dit això, dijous passat, que necessitava tornar a casa fora dels horaris marcats pel transport públic, una bona amiga, sempre disposada a facilitar-me la vida, em va deixar el seu vehicle per desplaçar-me. Fantàstic! Tornava a conduir aparell propi per unes hores. Vaig delectar-me en el protocol de situar-me, posar-me aquella música agradable que acompanya i escolta l'amiga en qüestió i, decidida a establir una velocitat de creuer, em relaxo iniciant la tornada. Un plaer que trobava a faltar. Si no hi havia entrebancs externs i cap embús inesperat que em fes alentir la velocitat, en qüestió d'una hora tornaria a ser a lloc. Però no, a partir del Jacques Borel a l'altura de la sortida de Lloret de Mar, l'autopista A-7 es transforma. Tota aquella velocitat constant que es fa agradable, aquell circular escoltant Sabina o Serrat, es veu interromput en la seva plenitud per unes obres que, pel que recordo, fa un munt de mesos que duren i durant més de 30 km et fan anar a una velocitat per sota de 80 i, en alguns trams, per un sol carril.

Estic criticant que es facin obres? Només faltaria! En absolut. És necessari, imprescindible i obligatori que les carreteres s'adeqüin, es millorin i es condicionin. I és evident que mentre això duri els usuaris, ens agradi o no, hem de trampejar els inconvenients. El que és una vergonya és que Acesa, empresa que té la concessió i gestiona, entre altres, aquesta autopista catalana, tingui la barra de continuar fent-nos pagar el mateix peatge que si realment haguéssim circulat per una via ràpida i fet ús, per tant, de la infraestructura real que hauria de tenir una autopista.

Novament la impunitat, el desvergonyiment, la falta de professionalitat i la manca de coherència s'estableixen com una norma que tots acatem perquè no ens queda altre remei. Novament ens toca, com sempre, pagar el peatge.