Els conspiradors del clima

Com recuperaran la credibilitat els científics que fins avui ens han advertit dels efectes del canvi climàtic? Els 3 i 4 de maig, a la Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona hem organitzat un debat lliure per analitzar els resultats de la Conferència de Copenhaguen i les perspectives de la nova reunió climàtica prevista per al novembre a Cancún (Mèxic). Però un altre objectiu del XI Simposi Internacional Una Sola Terra (www. unasolaterra.com) és intentar desvelar per part d'una selecció d'experts i ONG convocades què hi ha darrere l'objectiu de desprestigiar la tasca del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIEC); operació que beneficia els anomenats negacionistes o climaescéptics. Es tracta de científics que mitjançant articles, llibres i declaracions serveixen la causa de la Global Climate Coalition (GCC), lobby d'empreses contaminants creat el 1989, un any després de la fundació del GIEC, per un acord entre l'Organització Meteorològica Mundial i el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient. El GCC l'integren, entre d'altres societats, la Shell Oil, Texaco, Exxon, Chevron, General Motors, Ford, Amoco, l'Institut Americà del Petroli i la Cambra de Comerç dels Estats Units.

El 28 d'octubre de 1995 i al Kresge Auditorium del Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, vaig escoltar en directe el llavors vicepresident dels Estats Units Al Gore denunciant aquesta coalició i la conspiració que teixia per frenar les seves aspiracions d'impulsar un Pla Mundial pel Medi Ambient. «Faran el possible per fer-me caure», ens declarà als periodistes que representàvem la International Federation of Environmental Journalists. Al Gore, com sabem, acabaria sent desbancat de la Casa Blanca, tot i haver guanyat les eleccions presidencials del 2000, per un recompte electoral a l'estat de Florida que l'historiador Gabriel Jackson va qualificar de «fraudulent». Darrere el cop hi havia el governador de l'estat de Florida, germà de George W. Bush, que va ser el president, i Dick Cheney, vinculat al GCC.

L'intent de desacreditar el GIEC, conxorxa iniciada la vigília de la Conferència de Copenhaguen, pot haver estat meticulosament preparat per serveis d'intel·ligència que han utilitzat hackers capaços d'espiar correus electrònics d'alguns membres del GIEC, com els que formaven part de la Unitat d'Investigació del Clima de la Universitat britànica d'East Anglia. L'agost de l974 la CIA ja va realitzar un primer informe –A Study of Climatological Research as it Pertains to Intelligence Problems–, recentment divulgat, que recomanava replicar les informacions científiques que afirmessin que el canvi climàtic era culpa de l'activitat humana dient que es tractava d'un procés natural, geològicament cíclic, de cada cent mil anys i vinculat a l'activitat solar. Alguns periodistes d'investigació es pregunten ara si darrere l'anomenat Climategate no hi ha la CIA i el finançament de la Global Climate Coalition.

Al Gore, després de rebre el premi Nobel de la Pau, ha escrit un segon llibre titulat La nostra opció. Un pla per resoldre la crisi climàtica (Gedisa, Edicions 62) on el capítol Els obstacles polítics s'esplaia contra aquesta coalició i defensa els quatre informes del GIEC.

Hervé Le Treut, coautor del quart informe del GIEC, un dels convidats del nostre simposi junt amb els experts catalans Javier Martín Vide i Josep Enric Llebot, creu fermament que l'efecte hivernacle està provocat pel sistema industrial. «Vàrem perdre ja deu anys amb el govern del president Bush, no en podem perdre deu més», ens diu. El veritable problema és que els Estats Units i la Xina són els principals contaminadors del planeta. Segons Le Treut, la pressió sobre els dirigents polítics xinesos i nord-americans és molt dèbil i per això a Copenhaguen no van reaccionar com s'esperava.

Nacions Unides és avui un arbitre feble davant el poder dels estats més poderosos lligats a l'economia del carbó, del petroli i del gas. I, finalment, tenim un gran dilema: una opinió pública manipulable i vulnerable; un terreny adobat pels conspiradors i el seu poder sobre els mitjans de comunicació.