Alimentació i identitat

Fa uns dies Antonio Naranjo, director de màrqueting de l'AECOC (Associació Espanyola de Codificació Comercial) va impartir una conferència en el Màster en Seguretat Alimentària que coordina la Universitat de Barcelona, amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona. L'AECOC és una associació que contribueix a fer més eficients les relacions entre fabricants i distribuïdors, i aporta valor al consumidor. Un dels sectors en què intervé és l'alimentari. També gestiona l'ús d'estàndards voluntaris de qualitat dels productes i que el comprador els pugui identificar mitjançant el codi de barres, aquestes ratlletes que trobem en els aliments envasats, que serveixen perquè n'hi hagi prou d'acostar-les a un sensor per saber la denominació i el preu del que comprem. Naranjo va destacar que és al punt de compra on es resolen els problemes de competència entre tipus i marques d'aliments, i va indicar que els consumidors cada vegada són més exigents, busquen seguretat i confiança en el que compren, han redescobert la granja i el que és autèntic i camperol, i no només atenen el valor del producte sinó d'altres valors, com mantenir un estil de vida i, fins i tot, «fer país». El menjar no només satisfà la gana o la set, sinó que és objecte de desitjos més complexos. Va al·ludir a una gradació de condicionants dels aliments que comença als anys 70 del segle passat amb la productivitat (veníem d'èpoques d'escassetat), segueix als 80 amb la qualitat, als 90 amb la seguretat i continua als 2000 amb la salut. La nostra societat ha evolucionat, successivament, de voler sobreviure a viure, viure bé i viure millor, malgrat que la crisi condiciona l'elecció de molta gent.

Crec que és important que en el si de l'AECOC s'hi trobin productors i distribuïdors, ja que no és fàcil posar-los d'acord, sobretot per la força de les grans distribuïdores. En aquest cas la llibertat de mercat entesa com la llei del més fort no és suficient i cal una certa intervenció de les administracions. Les grans distribuïdores fan la seva feina, tenen els seus interessos lícits i acosten els productes als consumidors, però, si més no a vegades, abusen del seu oligopoli de fet, que condiciona massa els productors, sobretot si són petits, com molts pagesos.

És adient relacionar alguns temes d'aquesta conferència amb el recent debat del Parlament de Catalunya sobre els problemes i les solucions de la nostra pagesia. L'editorial d'El Punt del 17 d'abril deia que es tracta d'una qüestió de país, i també recollia en boca del coordinador nacional d'Unió de Pagesos que no es tracta només d'alimentació sinó també d'identitat. Totes les parts implicades han d'assumir les seves responsabilitats. Els pagesos s'han de plantejar què volen i poden fer per buscar mercats realment viables i com s'han d'organitzar, però una gran responsabilitat correspon als que compren, que han de ser conseqüents amb els desitjos que diuen tenir. El número del 22 de febrer d'enguany d'El Temps publicava una interessant entrevista a l'economista francès Christian Jacquiau, autor del llibre Les coulisses de la grande distribution (Els secrets, –o escletxes o bastidors–, de la gran distribució), que analitza els costos socials del consum basat en grans superfícies i desmitifica alguns dels seus pretesos avantatges. Jacquiau conclou amb una frase que hauríem de tenir molt en compte: «Quan comprem decidim quina mena de societat volem.» Si comprem cireres de Xile i no del Baix Llobregat, de la Ribera de l'Ebre o de la Vall del Jerte (Extremadura), amb tots els respectes per les cireres de Xile, estem afavorint una despesa en transport que afecta el medi ambient i posposem aliments més propers. No oblidem que globalització vol dir, entre altres coses, contaminació. No podem tornar a una economia tancada, però la globalització desbocada no és la solució dels problemes, i la preferència hauria de ser pels productes de proximitat, per afavorir els nostres productors, la nostra identitat a la cuina i per contribuir a evitar contaminacions ambientals. En definitiva, com diu Paul Nicholson, coordinador d'Europa via camperola, no pot ser que productors primaris i consumidors finals siguin els que han de pagar la crisi. La qüestió és complexa i hi ha moltes més coses a considerar. No ho convertim en només un problema de bons i dolents, ni en un retorn idíl·lic al neoruralisme i a l'agricultura ecològica com a única forma de producció d'aliments, ni neguem les potencialitats de les noves tecnologies, perquè aquest no és el camí. I no oblidem el paper de la indústria alimentària, molta de la qual, gran, mitjana i petita, també és de proximitat. Com va dir Josep Pla, la cuina és el paisatge posat a la cassola. Tinguem cura i gaudim sobretot del nostre paisatge i després ja farem les incursions que calguin a paisatges més llunyans.