Pagar i callar

Ara com ara, anar de Girona a Barcelona amb cotxe és una desgràcia només comparable a anar-hi amb tren. En aquest segon cas, el viatger es posa a les mans imprevisibles de Renfe. El bitllet és una mena de passaport a l'aventura, una cosa excitant. Us pot passar de tot, incloent-hi que el tren arribi a la destinació sense incidents i amb una puntualitat acceptable. Aleshores, us quedeu amb un pam de nas i la sorpresa és fenomenal. Si sortiu de Girona amb cotxe i voleu anar a Barcelona ja em direu per on heu de passar per no patir. Si hi aneu per l'autopista trobeu quilòmetres i quilòmetres de carrils estretíssims i perillosos. Ampliació de l'A-7 a tres carrils. Diuen que hem de tenir paciència, perquè tot es fa a fi de bé. Però un té la sensació que aquestes obres van amb una gran lentitud i que el tram del calvari cada cop és més llarg. Si hi aneu per l'N-II, el que us trobareu passat Franciac no té nom. El que han fet l'Estat espanyol, titular de la via, i les companyies constructores en aquesta carretera justifica a bastament l'exercici de la violència contra els responsables. Però que no pateixin, som gent pacífica i soferta. El nostre emblema nacional és l'ase, ja ho sabeu. El burro dels cops. Ens poden putejar tant com vulguin que no els farem cap mal, al contrari, encara els tornarem a votar. Aquesta setmana, els polítics que ens representen a la capital del regne han mogut l'assumpte de l'N-II. CiU va presentar una moció sobre aquesta desgràcia, que va ser aprovada per unanimitat al Congrés. El diputat Xuclà es penjava una medalla. «L'objectiu de la moció és mirar cap al futur per fer un gir radical en la gestió de la carretera», declarava, satisfet. Divendres, la diputada socialista Palma signava, en aquest diari, un article antològic. Mirava també cap al futur, tot ell impregnat d'optimisme. «Tindrem l'N-II que volíem», afirmava, visionària. Quan? No ho deia pas. Dona prudent! Els nostres representants polítics estan joiosos. Tot s'arreglarà. Però, mentrestant, els pobres ciutadans que han d'anar per aquestes carreteres indignes s'empassen la pols i la misèria. Paguen i callen. Com sempre.