Manhattan i Carbonell

Llegeixo a la premsa l'intent d'atemptat a Nova York del dia 2 de maig, a Times Square, just quan estic repassant un esplèndid llibre de 216 pàgines, de gran format, que reuneix la darrera obra pictòrica de Xavier Carbonell, centrada en aquelles latituds, entre ella un acrílic sobre paper, de la famosa plaça, pintat l'any 2004. Tot i la fredor de l'arquitectura lineal dels gratacels, retallada sobre un cel gris a la caiguda de la tarda, l'impacte de la lluminositat que irromp arran de carrer –la mateixa circulació rodada– unida als anuncis que destaquen a les façanes i a l'esclat que sorgeix de les botigues, a la part baixa dels edificis, confereix una calidesa al paisatge urbà i et fa sentir immers en el barri. M'imagino el sotrac anímic dels habitants de la ciutat en haver-ho vist tot en perill. El terrorisme, desgraciadament, pot engegar en orris qualsevol d'aquests gegants de la construcció. Desitgem que no sigui així. Esperem que els prismes immensos que acullen tantes i tantes vides continuïn drets i siguin la referència permanent del que l'artista olotí ha volgut reflectir a les seves teles. Xavier Carbonell ha resultat un trencador. L'artista sorgit d'una terra inspiradora d'ambients i escenaris bucòlics –que vaig descobrir l'any 1969 com a autor del monument d'Olot a la Sardana amb pagesets i pagesetes– s'ha inclinat per la modernitat d'una ciutat trepidant, llunyana, i els seus quadres, tot i ser tremendament realistes, s'emparenten, a primer cop d'ull, amb el llenguatge geomètric del cubisme i, a vegades, amb el món de l'abstracció feta de franges, tonalitats i taques. Però, més enllà dels immobles i de les avingudes, Carbonell no oblida les persones i hi pinta, amb colors vitals, unes noies de pòster, dinàmiques, actuals, desimboltes, que, retratades totalment o de forma parcial, aporten un toc d'humanitat gens carrinclona al paisatge quadriculat de Manhattan.