La dona rural

Les contínues problemàtiques rurals i pageses han fet que es retardés més del compte la redacció d'un article dedicat a la importància de la figura de la dona en aquest entorn; tot i que, precisament, una de les problemàtiques més punyents en aquest espai és l'estabilització demogràfica de la dona. Si es queda la dona, la família, tot i que circumstancialment pugui treballar fora, torna a les nits o cap de setmana a la llar i fan despesa i generen riquesa al lloc d'origen, contribuint decisivament a equilibrar el territori. Temps enrere, la dona pagesa criava i educava els fills, cuidava de la casa, però a més a més col·laborava en la majoria de les tasques agràries, arreplegant i cremant restes de poda, birbant i esperonant ceps, aclarint fruita i/o ajudant a recollir tot tipus de producte, la qual cosa comportava una dedicació total al treball en hores sovint superior als homes. Avui la dona d'aquest àmbit, en un terme més globalitzat, la podríem definir com a rural per l'accentuada diversificació econòmica actual. Això no obstant, avui, la majoria de les explotacions agràries, sobretot en zones de secà, estan a nom de les dones perquè l'home treballa on pot per complementar la renda, perquè de l'agricultura sola no surten les misses. Abans les dones anaven al camp quan hi era l'home, ara hi ha dones que gairebé elles soles tiren endavant l'explotació. És per tot plegat, que aprofito aquest escrit per fer-los un reconeixement explícit a la seva abnegada i poc reconeguda tasca, fins i tot en moments puntuals, ignorada en pro de tot aquest entorn. Caldria demanar i, fins i tot, exigir que es facin polítiques adreçades a garantir l'assentament professional de la dona en tots els àmbits econòmics del món rural. Ara que vénen eleccions autonòmiques, veurem quin programa electoral reconeix i potencia la figura de la dona en aquest espai com a garant d'estabilitat demogràfica i equilibri territorial.