Acollir i integrar, claus per al futur

El nostre país ha vist, durant els últims deu anys, l'arribada de moltes persones que buscaven un futur millor fugint de la misèria dels seus països d'origen. Les xifres són clares: el nombre de persones estrangeres que han vingut a viure a Catalunya ha augmentat de més d'un milió des del 2000 fins al 2010.

Tot plegat ha estat possible perquè el creixement econòmic dels últims temps ha creat ocupació, i això ha generat un efecte de crida per a molts immigrants que volien fer el salt cap a Europa, el suposat paradís dels seus somnis. Un cop arribaven, però, les condicions no sempre eren tal com havien previst: els sous eren baixos; les condicions laborals, paupèrrimes per culpa d'empresaris amb pocs escrúpols, i les feines a realitzar eren aquelles que els autòctons rebutjaven.

Tot i l'impacte social que ha suposat, els serveis públics han aguantat. Tot i les tensions que s'han produït en alguns moments, les escoles fan la seva feina, els hospitals atenen amb qualitat i els serveis socials ajuden a fer front a les necessitats socials.

Els catalans i catalanes, en altres èpoques, també vam haver d'emigrar i buscar-nos la vida lluny de la nostra terra. Com també ho van haver de fer moltes persones de diferents punts de l'Estat espanyol als anys seixanta, les quals van triar Catalunya per fugir de la misèria que hi havia a les seves terres. Per tant, tenim llarga experiència a l'hora de rebre fluxos migratoris i tradició a l'hora d'integrar-los amb èxit.

Ara, però, el repte és complex. Hem rebut un nombre molt elevat de persones en molt poc temps i hem de ser capaços de saber acollir i integrar-les, respectant la seva història personal i fent-les partícips de la nostra manera de fer i ser. Són els nous catalans i catalanes. I cal que uns i altres ens entenguem i acceptem que viure junts és la millor manera de construir el futur. Per tant, necessitem crear espais de respecte i de foment dels drets i deures, per evitar situacions on es malmeti la convivència i per no donar peu als discursos demagògics i populistes com els que s'han donat recentment. De la immigració se n'ha de parlar, i aquest govern n'ha parlat sempre però amb respecte.

Des del govern tenim clar que la pitjor política d'immigració és no fer res. Que les polítiques que cal impulsar són aquelles que fomentin la cohesió social, que afavoreixin la integració de les persones nouvingudes i que garanteixin la igualtat d'oportunitats per a tothom.

Per això hem impulsat el Pacte Nacional per a la Immigració, el qual estableix la necessitat de tenir uns fluxos migratoris ordenats i que cal augmentar els recursos per evitar la competència pels serveis públics. I hem continuat amb la llei d'acollida que ara hem aprovat al Parlament de Catalunya. Aquesta llei ens converteix en referents europeus a l'hora de fixar un marc legal per acollir persones nouvingudes. Aquesta llei és important perquè fixa un servei de primera acollida en què s'ensenyaran coneixements laborals del país, de la societat catalana i es donaran competències bàsiques en llengua catalana. Serà la primera vegada que podrem acollir la immigració en la nostra llengua comuna. Si no volem una Catalunya esquinçada socialment per raons d'origen, cal que tots els que vivim a Catalunya siguem catalans i catalanes. I per ser-ho és important la llengua, perquè és una eina per a la mobilitat social.

És important conèixer el país perquè conèixer és estimar. Només si fem del català la llengua de totes i tots, només si donem coneixements a les persones que han vingut a viure al nostre país per quedar-s'hi, aconseguirem una integració positiva i que ajudi a soldar socialment el país. A tot això hi vol ajudar i, hi ajudarà, la nova llei que acabem d'aprovar. Per tant, mai no és tard per intentar-ho.