Us puc fer una consulta?

Demaneu a un publicista que us organitzi una campanya per a un producte del tot ociós per als possibles usuaris, a qui per al consum d'aquest no-res se'ls obligarà a pertorbar la seva pau dominical i que aspira a captar un segment clientelar vastíssim: tot el país adult. Se li adverteix que el pressupost per a la campanya és zero, el suport institucional, nul, i la competència, deslleial. Encara hi ha qui creu que un vint per cent de participació en les consultes per la independència, sota aquestes condicions, equival a un fracàs? Ara els barcelonins han de decidir democràticament la configuració de la Diagonal, en una consulta força més vinculant a la qual s'hi han destinat dos milions d'euros, segons la versió oficial, i quatre, segons l'oposició. Per molt odioses que siguin les comparacions, seran inevitables. També els gironins, en un altre ordre de coses, estem cridats a consulta per l'Ajuntament. En la recta final de la fase de diagnòstic, la web del Pla Estratègic de Cultura de Girona encara admet i demana la participació dels ciutadans sobre l'opinió que hom té sobre el paper dels diversos sectors culturals de la ciutat. I el proper 5 de juny hi ha prevista una jornada participativa oberta per discutir i concretar les línies estratègiques que, un cop consensuades, han de marcar les línies directrius de la cultura a la ciutat de Girona per a un futur que ultrapassi diversos mandats municipals. Participar, votar, decidir, mullar-se, cansa. A tots tres exemples se li pot trobar una excusa per no involucrar-s'hi: si una consulta no és vinculant, l'altra té uns plantejaments discutibles, i la tercera demana creativitat i crítica constructiva, força més que emetre un vot. Jo sóc del parer que si me'l demanen, el parer, els el dono. Amb una mica de sort en faran alguna cosa. I, si no, de vegades hi quedes ben descansat.