«Barrànquing»

Dintre de l'obligat capítol que tota gramàtica reserva per al tractament de la derivació per sufixació (de negre, negr-or, de menjar, meng-ívol, etc.), n'és encara un subcapítol desassistit el que cabria dedicar al fenomen dels híbrids formats per enllaç de mot genuí amb sufix al·loglot.

Així, de pencar, de panxa, de pont, i per afegitó, amb valor de sufix, de l'anglès -ing, surten respectivament pènquing (el fet de treballar molt), pànxing (exactament el contrari de l'expressat en el concepte anterior), pònting (el fet de tirar-se lligat amb cordes des de dalt d'un pont).

El terme aquí proposat –barrànquing– aniria en la mateixa línia. Només que, a diferència del barranquisme canònic, en el sentit indicat pel DIEC2, designaria aquest la pràctica de descendir per barrancades habitualment seques però ara, a causa de les pluges d'enguany, excepcionalment revingudes.

Vet aquí, doncs, una dotzena d'excursionistes, dissabte proppassat, a la muntanya Blanca, vora el Mont-roig mironià. Sota l'expert guiatge de l'Andreu doblement Ferré, s'enfilen font de l'Aufinac amunt, cap al molló dels Quatre Termes. El pas pel Portell de l'Escagassat es presta a dubtes sobre el valor literal o figurat de l'atribut. (¿Quan algú es decidirà a treure suc ludolingüístic i literari de tanta toponímia menor del tot fascinant?) L'aventi pròpiament dita comença en enfilar cara avall, per la rasa del Mas de l'Estanquer, un congost embrossat i ple de cadolles, havent-hi de fer ara sí, ara també, la inevitable suca-mulla, de vegades gairebé fins als daixonses. Els gestos de suport, sovint material, entre els esforçats barranquinaires, se succeeixen sens parar. El trafegós descens compta amb la gratificació sobreafegida de la feréstega salvatgia d'un indret que, vist només en foto, bé podria semblar de l'Amazònia (i a només 30 km de Reus!).

[Aquesta columneta tenia un acabament tot altre: el viu desig de recuperació per a Albert Via, víctima d'un greu accident domèstic. Ara ja només pot fer-li de necrològica i d'homenatge. Amic, descansa en pau.]