la tribuna

Alimentació i sexualitat

A molts aliments se'ls atribueixen propietats afrodisíaques, però una cosa són les ganes i una altra l'evidència científica

Amb el sexe passa com amb les verdures que tothom diu que en menja

Fa unes setmanes dos diaris importants van coincidir a la portada amb sengles anuncis sobre ajuts per millorar l'activitat sexual. A les ràdios també passa. Recordem la falca d'una noia que diu al seu company: «Xato, ja has acabat la feina?», i ara n'hi ha una en què la noia recomana a la seva sorpresa parella que es posi en contacte amb un centre que promet solucionar problemes sexuals. Les televisions emeten un anunci de preservatius amb música de fons de Mozart, l'ària de la Reina de la Nit de La flauta màgica, en la qual la soprano arriba al fa sostingut sobreagut, és a dir, a unes grans prestacions vocals. No sé si s'ha volgut significar la satisfacció de la noia o el rendiment del noi gràcies al preservatiu, o potser es tracta d'estalviar costos, ja que Mozart no deu generar drets d'autor.

Per altra banda, El Punt es feia ressò a finals de l'any passat d'una enquesta sobre salut sexual feta pel Centre d'Investigacions Sociològiques, i destacava que més del 80% de la població declara que se sent satisfeta amb les seves relacions sexuals. Alguna cosa no lliga. Aquesta publicitat indica que hi ha un mercat que segurament va més enllà de l'escàs 20% de població insatisfeta. Em temo que és el mateix que passa en enquestes alimentàries, on tothom diu que menja molta verdura i fruita, però si comptem la que es ven els números no quadren.

La recerca d'ajuts sexuals també es relaciona amb els aliments, a molts dels quals se'ls atribueixen propietats afrodisíaques, però una cosa són les ganes i una altra l'evidència científica. Com ha dit l'escriptor J.P. Donleavy, «quan no tens diners, el problema són els aliments; quan en tens, és el sexe, i quan tens les dues coses, la salut». S'han citat vitamines i minerals per millorar-la, però l'únic que té fonament és que si hi ha carències per una mala alimentació, totes les «prestacions» de l'organisme baixen, les sexuals i les altres. Sobre aliments la llista és llarga, començant per les begudes alcohòliques. Un refrany català diu que «el vi moscatell escurça la vida i allarga l'ocell». És ben cert que l'alcohol «inhibeix inhibicions», també les sexuals, però l'excés té efectes contraris. La xocolata proporciona plaer gustatiu i energia, que sempre va bé per a l'activitat sexual, però no té cap efecte específic. Darrerament s'ha posat de moda el guaranà, però només és una manera exòtica de prendre cafeïna, l'excés de la qual s'ha relacionat amb una disminució de la fertilitat. També es parla del marisc (ostres, sobretot) i s'ha volgut justificar pel seu contingut en zinc, que es relaciona amb la funcionalitat i el nombre d'espermatozoides i amb la síntesi de testosterona, i perquè la seva falta ocasiona alteracions en la maduració sexual, però el problema és la falta de zinc, no d'ostres precisament. Raonaments com aquest es poden aplicar a les herbes, productes i menges pretesament afrodisíaques: mandràgora, menta, romaní, safrà, donzell, carn, genitals d'animals (turmes), espècies, fruita fresca i seca, verdures (un refrany diu que «l'espinac fa l'amor llarg»), anís, farigola, mel, gelea reial....

Un text català del segle XIV, d'autor anònim, Speculum al foder (Mirall del fotre), l'únic tractat medieval eròtic d'Europa, proposa curiosos consells dietètics per millorar l'activitat sexual del mascle: «Una recepta molt provada per augmentar l'esperma, donar força i redreçar molt i fort la verga: prendre dos litres de llet de vaca fresca, afegir una unça i mitja de canyella ben mòlta, i deixar reposar. Beure en dejú i durant el dia en lloc d'aigua, i acabar-s'ho. Menjar carn de moltó tendre amb un bon vi. Seguir aquesta dieta set dies i abstenir-se de fer l'amor ja que això engendra molt esperma, desig i ganes de fer-ho.» Segurament que l'abstinència hi feia més que la contundent dieta, encara que aquesta facilitava que el cos estigués en condicions. Afegeix que «convé fer l'amor quan el cos està equilibrat, reposat, la digestió acabada i havent dormit».

No podem oblidar un fet que s'ha relacionat amb la pèrdua de fertilitat i capacitat sexual del nostre món estressat: alguns contaminants ambientals i dels aliments no ben controlats tenen activitat com a disruptors endocrins, és a dir, afecten el sistema hormonal de les persones.

De totes maneres, com deia Núria Esponellà a El Punt fa pocs dies, els problemes de la sexualitat no són només mecànics sinó, sobretot, i especialment en les dones, emocionals. Com he sentit dir a un neuròleg molt savi, Nolasc Acarin, «els homes busquen el mateix de totes les dones i les dones ho busquen tot d'un mateix home». Potser això és una part del problema.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.