Salvem la cohesió d'Espanya

Com que els cartells propagandístics de les obres públiques sol ser l'última cosa que es retira, encara veiem en alguns indrets els que anunciaven les obres del que es va anomenar Plan Zapatero. Van provocar força polèmica perquè havien de tenir unes mides concretes i sovint passava que el cartell, a més de fer nosa, feia més mostra que l'obra corresponent. Per exemple, s'arreglaven unes voreres per facilitar-ne l'ús a persones amb dificultats i allà al mig hi plantaven aquell gran entrebanc que anunciava una obra tan minsa. Absurd, però no pas estrany. Forma part d'una determinada manera de fer de la burocràcia i d'uns costums pretensiosos molt arrelats en la política. Això era al principi de la crisi, llavors que Zapatero es va pensar que podria torejar el toro amb un parell de mesures clàssiques, com ara l'oferta d'obra pública. Pobre Zapatero! Després ha resultat que el toro l'ha envestit de ple, com a José Tomás en aquella mala tarda que va tenir a Mèxic. Entre les iniciatives del principi de la crisi i el discurs del ministre de Foment, de dimecres, a les Corts, hi ha una distància esfereïdora. Llavors semblava que l'Estat tenia diners i oferia feina. Ara és tot el contrari, no n'hi ha ni cinc al calaix i tot és estalviar, retallar i reduir el deute. Aleshores s'havia d'aturar la crisi i mantenir l'ocupació a còpia d'obra pública. Ara no hi ha diners per a l'obra pública, s'han d'alentir o aturar molts projectes començats, s'han d'ajornar les licitacions, s'haurà de treballar amb finançament privat i els que es quedin a l'atur s'hauran d'espavilar a buscar feina allà on puguin perquè les administracions, en comptes de crear llocs de treball, en reduiran. Això és, en resum i netejat d'eufemismes, el que va anunciar Pepinho Blanco. Fixeu-vos si ha canviat la música en poc temps. I encara pot canviar força més. Ara bé, Blanco va establir un principi: «Es prioritzaran les infraestructures que siguin estrictament necessàries per a l'economia i la cohesió d'Espanya.» Ep, compte! Se'n pot anar tot a l'aigua, però la cohesió d'Espanya, mai. Això, no. Salvem, sobretot, la cohesió d'Espanya.