Reduïm les engrunes

Entre les mesures anunciades per frenar el dèficit públic, Zapatero proposa una retallada de 600 milions d'euros en l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Per a alguns, com Mariano Rajoy o el president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, les tisores haurien d'haver anat encara més enllà. Amb un milió de famílies espanyoles a l'atur, per què hem de destinar diners a ajudar els pobres de fora? Malauradament per als beneficiaris de les nostres engrunes pressupostàries, la crisi ha empitjorat la seva paupèrrima situació i, per primera vegada a la història, s'han superat els mil milions de persones que pateixen fam i misèria extrema. Tot plegat, sense que hi hagin tingut res a veure.

Els Objectius del Mil·lenni, signats també per Espanya, havien de servir per reduir la pobresa i la fam a l'horitzó del 2015. Però ara, enmig d'aquesta muntanya russa en què s'ha immers l'euro, qualsevol excusa és bona per fer-se enrere i no aturar-se a reflexionar sobre si el nostre model de desenvolupament és l'adequat: un model que dibuixa més i majors desigualtats entre els països del sud i els del nord, que fomenta la concentració de la riquesa en poques mans, i que no és sostenible ni ambiental ni socialment.

La responsabilitat dels països rics en la pobresa dels del sud és històrica i vergonyosa. Per això, som moltes les veus que assenyalem que en temps de crisi, l'AOD és quan més es necessita: per lluitar contra la fam i per millorar l'educació i la salut als països empobrits.

La condonació del deute extern i l'abolició dels crèdits FAD –crèdits concebuts com a ajudes al desenvolupament que beneficien empreses espanyoles– són reivindicacions que, amb la crisi, prenen més sentit que mai. Com ho és la demanda de la reducció de la despesa militar en favor de mantenir les polítiques socials i de cooperació al desenvolupament, que sí reverteixen directament en la qualitat de vida de les persones: amb els diners que l'Estat espanyol inverteix a comprar un helicòpter Tigre, es podrien construir cinc instituts de secundària!

L'any 2007, quan encara les vaques grasses pasturaven pels nostres prats, el govern socialista es comprometia a assolir el 0,7% del PIB el 2012. Avui, veiem amb tristesa i indignació que amb prou feines podran mantenir el 0,51% de la Renda Nacional Bruta. No és hora de reduir les engrunes, sinó de compartir-les i multiplicar-les. És una qüestió de justícia humana, tan senzill com això.