La catalanística arreu

La meva tossuderia per llaurar a favor de la cultura catalana m'ha dut fins a Philadelphia, ciutat esdevinguda símbol de la independència dels EUA que ha servit també de vegades de cau de conspiradors a favor de moviments i causes importants d'Amèrica Llatina. El motiu formal del viatge va ser l'assistència a la XIII reunió de la NACS (National American Catalan Society), la qual cosa vol dir la conjunció d'uns setanta estudiosos de molt diversos temes de la cultura catalana.

Com que reunions d'aquesta mena d'acadèmics n'hi ha força, això no tindria res d'extraordinari, però és el cas que la major part dels ponents eren de parla anglesa i la immensa majoria, professors d'universitats nord-americanes (sense Mèxic –que també és geogràficament a Amèrica del Nord– però prenent-hi en compte els canadencs). El català i l'anglès, ambdós fins i tot amb curiosos accents, anaven i venien de manera indistinta. Una comunitat que podria ser un model per a la convivència dins de l'Estat espanyol, si no fos perquè n'hi ha uns que no han après ni aprendran mai a respectar els altres.

Personalment em va fer molta gràcia i també emocionar un xic sentir tants gringos parlar el català i veure com tothom s'escoltava amb tant de respecte i interès, encara que es tractés de temes diferents de les preferències particulars.

Fou la universitat de Temple la que ens va acollir i llur professora, Montserrat Piera, qui féu la major part de la feina d'acollida, per la qual cosa es mereix un reconeixement especial. Tanmateix cal esmentar els professors Jaume Martí Olivella, de la universitat de New Hampshire, i August Bover, de la Universitat de Barcelona, president i vicepresident, respectivament, de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC). Tot plegat va resultar molt enriquidor i considero que les coneixences que es feren i els contactes que es renovaren abonaran futures accions que no poden comportar més que avantatges per a tothom. Realment em felicito d'haver-hi assistit.

Quan aquestes reunions van començar no mancà qui sentenciés que seria un joc de poques taules, car la catalanística –deien– mai no despertaria prou interès. La reunió d'enguany ho continua desmentint de manera categòrica. Fins i tot pot sospitar-se que l'esperit de la NACS –gràcies a les gestions de la FIAC– penetrarà aviat a l'Amèrica Llatina i se n'hi establirà una filla que ja ha començat a néixer. De fet aquest va ser el motiu principal de la meva presència. Tant de bo que aquesta conspiració de Philadelphia a favor de la cultura catalana tingui el mateix èxit que d'altres que hi ha hagut en el passat.