La Itàlia feixista en la Guerra Civil

Entre els dies 16 i 18 de març del 1938, desenes d'avions van sortir de Mallorca per bombardejar Barcelona. Tothom sap que eren avions italians, encara que no portessin cap distintiu militar perquè Mussolini havia signat el pacte de no-intervenció. Aquells bombardeigs van ser un crim contra la legalitat internacional. De fet, van ser tan ferotges que el mateix Franco va demanar que s'acabessin, per por que França i la Gran Bretanya no poguessin continuar amb els ulls tancats davant del que era una violació flagrant del pacte de no-intervenció. Va ser un crim contra la humanitat. Aquests crims continuen sense càstig i la gent que els va dissenyar i executar no ha estat mai jutjada, ans al contrari, alguns han estat condecorats, se'ls han dedicat carrers i places i continuen cobrant les pensions pertinents pels serveis prestats en la Guerra Civil espanyola. No reben el mateix reconeixement les seves víctimes i les seves famílies. Algunes no tenen ni el dret elemental de saber on i com van morir i van ser enterrats els seus.

Les entitats AltraItalia i Horitzó Europa creiem que ha arribat el moment de reparar aquestes injustícies i estem treballant en dues iniciatives en aquest sentit. Per un costat, junt amb el Memorial Democràtic, estem organitzant unes jornades que analitzaran el paper que els italians van jugar a la Guerra Civil i durant el franquisme. Així mateix, pretenem que s'aixequi el vel que ha cobert les actuacions de les potències democràtiques i del Vaticà en aquest conflicte. És una manera d'assumir nous punts de vista incòmodes: la centralitat de la guerra a Catalunya i a Espanya en el projecte de dominació feixista i les característiques de guerra civil en la lluita d'alliberament a Itàlia. És una manera, en el context europeu, de llegir les històries nacionals i ajudar a crear una memòria històrica europea.

Per un altre costat, junt amb el Col·legi d'Advocats, volem presentar al Tribunal Europeu una denúncia contra l'Estat italià per crims de guerra i contra la humanitat. És la manera de trencar el silenci i la complicitat que els estats han decidit imposar, amnistiant els culpables i oblidant les víctimes, confonent les raons dels uns i les dels altres: la misèria dels que com a molt poden dir que van actuar obligats, amb la determinació i la intel·ligència dels que van saber escollir on era l'ètica i la legalitat. És la manera de crear un dret internacional europeu.

Aquestes iniciatives, esdevingudes d'una actualitat candent a causa dels intents que estem presenciant per imposar el silenci sobre l'agressió feixista i els posteriors 40 anys de foscor, representen la manera d'afirmar en el moment present els drets del ciutadans europeus envers el passat i el futur comuns.