Quan fou mort el combregaren

Amb motiu del centenari de la Costa Brava, s'ha reeditat la Guia de la Costa Brava, que Josep Pla va escriure l'any 1941, i quasi tothom es meravella que les paraules del mestre de Llofriu tinguin tanta validesa, encara. Deu ser que Pla es mirà aquest tros de costa marítima amb ulls molt diferents dels nostres –en general–. Però per a vergonya nostra, la persona que ha aprofundit més en el coneixement de la Costa Brava ha estat una francesa, Yvette Barbaza, que va visitar fa més de cinquanta anys el litoral gironí i, fascinada pel seu atractiu, es dedicà a estudiar-lo amb entusiasme i rigor. Fruit del seu rigor i entusiasme, va ser la voluminosa tesi doctoral El paisatge humà de la Costa Brava, editada en francès l'any 1966 i en català vint-i-tres anys més tard –sí: vint-i-tres anys després.

Yvette Barbaza ho estudia i analitza tot: clima, aigua, vegetació, el mar, la costa, la població, la personalitat col·lectiva. Tal com va escriure Narcís-Jordi Aragó l'any 1984 al setmanari Presència, aquest hauria d'haver estat el llibre de text i capçalera de totes les persones amb vinculacions, negocis o responsabilitats a la Costa Brava.

Possiblement la nostra costa faria una altra cara si tothom hagués llegit a temps aquest avís documentat dels perills que l'amenaçaven i l'actitud que s'havia de prendre per a conjurar-los. L'autora va intuir els canvis greus que el turisme introduiria en l'equilibre físic, biològic i humà del litoral, però ningú no en va fer cas. Aquells eren temps de miratges i triomfalismes, totes les vaques eren grasses i al Ministerio de Información y Turismo hi havia el senyor Fraga Iribarne, l'inventor del nefast i obligatori Menú turístico que tant de mal ha fet –també– a aquesta costa, que cada vegada braveja menys.