«Felipistas»

Discretament, en diferents àmbits, el model d'estat sovint és una qüestió de debat. I no és una casualitat, bàsicament per dues raons poderoses: una, generalista, perquè qualsevol institució de caràcter públic legítimament sempre està en el punt de mira dels ciutadans, l'altra perquè inevitablement al nostre país hi ha un permanent sentiment republicà. En el marc d'aquest pensament, també hi podríem trobar diverses explicacions: la primera per convicció democràtica històrica dels valors republicans, i l'altra per la usurpació a mà armada de la pròpia República per part dels elements ultraconservadors.

Durant la transició l'esquerra va acceptar fàcilment la imposició de la monarquia, proposada abans pel dictador, per por i probablement a canvi de poder real. Una vegada instal·lats, alguns elements contraris a la monarquia quedaven a la pràctica anul·lats i absorbits per les mateixes dinàmiques institucionals. Per justificar el cert canvi de camisa, alguns es varen autodefinir com a republicans juancarlistas, degut a la metamorfosi del monarca, que va passar de la fidelitat al Movimiento Nacional a la profunda convicció democràtica. Poc després hauria de torejar un cop d'estat amb èxit i algunes ombres: la seva estreta relació amb el colpista Alfonso Armada era inapel·lable. Més de 30 anys de democràcia no han servit per tal que la monarquia espanyola condemni el genocidi franquista i les seves institucions no democràtiques. La monarquia potser no agrada a tothom, tot i així ha estat útil, en el sentit que ha permès el desenvolupament dels ideals democràtics.

Ara a Girona el príncep Felip és reconegut per una institució que porta el seu nom, que té un component de compromís social. N'estarem pendents.

Els últims esdeveniments marcats per l'estat de salut del monarca donen pistes de les pors que envolten la reialesa: primer van amagar el tema fins a l'últim dia, i després una difusió mediàtica amb nivells d'ansietat continguda feia ressò als mitjans que tot era un èxit, immediatament en sortir del quiròfan.

Els membres de la reialesa poden ser demòcrates, però la reialesa en si, com a institució, no, simplement perquè ningú no l'ha elegit. No obstant això ens estem trobant que el príncep Felip de Girona fa tasques encomanades pel monarca, és a dir, a poc a poc fa de rei, com ara la seva presència a la cimera llatinoamericana. La pregunta del milió seria: els juancarlistas es convertiran ara en felipistas?