És el centralisme, estúpid!

Ens tenen agafats per la Constitució, però no en tenen prou. Ni de passar-li el ribot a l'Estatut a gust d'un jacobí com Guerra, ni tan sols de fer caure la cara de vergonya als acadèmics de la seva llengua que havien acceptat canviar el diccionari per assimilar nació a estat. No, no en tenen prou, i també han perdut la vergonya de dissimular-ho. Ja no n'hi ha prou que Catalunya contribueixi generosament a les arques de l'Estat, ni tan sols acceptant un dèficit exagerat que ens perjudica com a poble; ara, a més, cal deixar clar que som uns insolidaris i que se'ns ha de collar més. Aquí, a casa, els petits empresaris, els autònoms i molts treballadors, els que tenen sort encara de tenir feina, saben que els toca retallada i per partida doble, com a treballadors i com a catalans. I no tenen vergonya de dir que som uns malgastadors perquè tenim policies propis i volem fer promoció turística a l'estranger pel nostre compte, volem cuidar la llengua i per això tenim televisions i ràdios públiques pròpies que són líders d'audiència. No tenen vergonya a dir el que ens estalviaríem si les tanquéssim, però els números mai no se'ls apliquen a ells mateixos. Mai no qüestionen els excessos pressupostaris del seu exèrcit, de les seves ambaixades, del que s'han gastat per impedir seleccions catalanes. Mai es plantegen de què serveix un Ministeri de Cultura si les competències estan transferides. O un delegat del govern estatal i tot el que l'envolta. O els policies i guàrdies civils que tenen tot i tenir els Mossos. No, això mai no s'ho plantegen perquè l'excusa econòmica és això, una excusa per no dir clarament que el que no hi hauria d'haver són governs autònoms, ni televisions en català, ni autonomia. De fet preferirien que el català quedés per a la intimitat com en temps de Franco. El que els molesta és que siguem.