Rugbi, futbol, USAP i política

A França, el rugbi és el segon esport més popular després del futbol. Se sap que si el futbol és seguit arreu del territori, en canvi la dialectologia del rugbi és més concentrada: els equips de primera divisió, l'anomenat Top 14, són d'Occitània, Catalunya Nord, País Basc Nord i, per efecte mimètic, París. La imatge mateixa d'aquests dos esports és diferent: les elits culturals i polítiques combreguen amb el futbol, però, sovint, han d'esforçar-se per no menysprear el rugbi. El rugbi els sembla, encara avui, un esport de província, una cosa brutal que es parla amb accents del sud... És clar, aquestes mateixes elits aplaudiran l'equip de Sud-àfrica mitificat per Clint Eastwood, els All Black de Nova Zelanda per l'estètica dels seus balls de guerra de prepartit i l'equip de França perquè és l'equip de França. Però els partits del Top 14 els avorreixen perquè no hi troben l'èpica del futbol. És curiós: a França, l'èpica del futbol es resumeix a l'enfrontament entre el París Saint-Germain i l'Olympique de Marsella, és a dir, a una versió extremament edulcorada i sense sabor del Barça-Madrid. És normal, però: en un país de monocultiu identitari com és França, els enfrontaments entre ciutats només poden tenir una importància folklòrica...

En qualsevol cas, la final del Top 14 interessa relativament poc els francesos, tot i ser retransmesa en directe per France 2, perquè les ciutats que s'hi enfronten no són gairebé mai ciutats importants. Dels 14 equips presents, sols París i Tolosa són ciutats amb força centrípeta. Les altres, Perpinyà, Biarritz, Toló, Albi, etc., són ciutats mitjanes que fan part de l'elit del rugbi perquè aquest esport ha arrelat profundament en la cultura popular. Llavors, vendre la final d'enguany, USAP de Perpinyà contra Clarmont d'Alvèrnia, no era fàcil, perquè són ciutats que només fan vibrar, respectivament, els catalans del nord i els alvernesos... Com que potser no heu seguit el partit, diré que l'USAP, que va guanyar la final el 2009 contra Clarmont d'Alvèrnia, aquest cop ha perdut contra el mateix Clarmont...

Tot i la desfeta, s'ha vist una vegada més que l'USAP també és més que un club. Els seguidors més cepats diuen que als anys seixanta a les grades de l'USAP no hi havia ni una senyera, i només un parell als anys setanta. Avui n'hi ha centenars. És clar, la seva significació no és la mateixa que al Principat de Catalunya. És clar i ai las. Però hi són. I l'USAP és l'únic equip del Top 14 que és bilingüe tant en la retolació del camp com als anuncis oficials de megafonia... Si, com la guerra, l'esport és la continuació de la política per altres mitjans, és evident que l'USAP i els seus seguidors també fan política, tot i que de manera notablement inconscient.