Res a fer

El 6 de febrer de 1971, l'antic director d'El Matí, Josep M. Capdevila, va publicar a la revista Recull un article titulat «En el centenari d'Enric Prat de la Riba». La delegació gironina del Ministerio de Información y Turismo es va afanyar a obrir un expedient perquè, en la transcripció que l'autor feia de textos del polític, hi apareixien el substantiu nació i l'adjectiu nacional referits a Catalunya. Això constituïa, a judici de l'instructor, una infracció greu de la Llei de Premsa, perquè atemptava contra el Principi IV del Movimiento, segons el qual «la unidad entre los hombres y las tierras de España es intangible».

Ara em sorprenc rellegint, en el plec de descàrrec, l'esforç que Recull va haver de fer per mirar d'inculcar en els servidors de la dictadura alguns rudiments de dret constitucional, com ara la diferència entre nació i estat, i per explicar que Prat de la Riba no va ser mai un separatista ni va atemptar de cap manera contra la unitat espanyola sinó que, ben al contrari, va prendre part activa en la política estatal, va ser el primer president de la Mancomunitat atorgada a Catalunya per reial decret de l'Estat espanyol i va redactar un document titulat justament Per Catalunya i l'Espanya gran. Però no hi van valer ni els fets històrics ni els arguments jurídics, ni les citacions de textos aclaridors com els de Josep Melià; tot fou endebades.

Segons la resolució de l'expedient, «utilizar los conceptos ‘nación' o '‘nacional' aplicados a Cataluña supone tanto como aludir a las ideas de independencia o autonomía de Cataluña, defendiéndolas o reclamándolas de forma inconcusa». La revista va ser multada amb 50.000 pessetes i no hi va haver res a fer.

Han passat quaranta anys, en fa trenta que -segons diuen- es va acabar la dictadura, però en això de la nació som exactament on érem i portem al damunt el mateix estigma «de forma inconcusa». I, per molt que ens hi trenquem les banyes, tampoc no hi ha res a fer.