El compromís de Girona

Girona sempre ha representat un plus de catalanitat i esperit cívic, i en la qüestió de l'etiquetatge en català no podia ser menys. Doncs bé, la Florència Catalana, la magnífica ciutat dels quatre rius, ha tornat a donar un exemple de patriotisme cívic amb l'articulació del compromís per Girona, el quatre de juny passat. Aquest veritable engagement amb la llengua pròpia (una llengua totalment minoritzada) de la nostra nació, subscrit per tres-cents ajuntaments i una munió d'entitats dels Països Catalans, reclama, incita, exigeix quelcom molt bàsic i necessari: una legislació que reguli l'obligatorietat de rebre la informació dels productes en llengua catalana. Cal recordar, més que mai, que la llengua representa un tret diferencial molt diàfan en l'època de la globalització agressiva i postmodernista, en què els grans mitjans informatius i culturals tendeixen, irracionalment, a la imposició d'una ideologia molt dura i, alhora, banalitzada. La llengua, en aquest segle XXI tan turbulent, es manifesta com un element indispensable que té tot poble per expressar la seva veritable identitat (la seva voluntat de ser). La llengua, i els etiquetatges en són un element essencial, és quelcom fonamental (juntament amb l'economia) per avançar cap a una veritable sobirania política, sostinguda amb una real cohesió social. El compromís de Girona reprodueix tota la potència d'aquest magnífic esperit cívic florentí de l'urbs gironina, tot i que alguns importants autors literaris i prominents articulistes argumenten que el model gironí està malalt. Això no s'allunya de la realitat, la crisi ens afecta a tots. Potser, en relació amb la llengua, succeeix que en algunes zones de la demarcació, sobretot a la part costanera, es copsa una regressió de l'ús social del català. Caldria que la força catalanitzadora de la Florència Catalana, a través del seu compromís lingüístic, s'irradiés arreu de la demarcació.