Polítics virtuals

Els polítics no tenen cap vareta màgica, això sí, poden fer lleis poderoses i influenciar decisivament. Sembla, però, que els lobbies del mercat no democràtic han pres el poder rellevant la classe política democràtica. Molts ciutadans tenen escàs interès per la política, per diverses raons; tot i que n'hi ha unes de gran importància: la falta de promoció de cultura històrica, política social des de les institucions i els partits, perquè motivin els individus. L'altra és la manca de relacions sinceres, d'exemplaritat, coherència i compliment de la paraula. Hi ha una hipocresia d'aquells representants que es queixen de l'escassa participació ciutadana a la vida pública, però en canvi mai no han convidat ningú per temor de perdre poder.

La política és un conjunt d'activitats teòriques i pràctiques de certs assumptes que han de permetre assolir un determinat objectiu. Són estratègies entre persones amb una determinada afinitat (o no) per aconseguir una fita. Si aquesta filosofia es du a la pràctica en base als interessos públics, amb dedicació i sacrifici, per damunt de qüestions personals o corporativistes, no hi ha dubte que l'acció en si és un art d'una noblesa extraordinària.

La crisi ha obert encara més l'escletxa entre el ciutadà i el polític, per tant falten reparacions urgents per la salut de la democràcia, ja que el desprestigi dels polítics elegits només beneficia els reaccionaris. Esta bé la utilització d'internet per part del partits, però que no oblidin el contacte a peu de carrer. Tots els polítics responen a les sol·licituds per correu electrònic? Dels que responen, quin percentatge solucionen el problema real? El silenci és l'acte covard portat a l'extrem.

Catalunya té una fita electoral després de l'estiu, és l'hora de l'anàlisi. Montilla, amb rigor, ha liderat un tripartit que ha funcionat relativament bé amb el suport incondicional d'ERC i IC-V. CiU, fins ara, ha dut a terme una oposició digna i responsable. L'herència de Pujol ha estat ben administrada, malgrat les accions impresentables de Prenafeta i Macià Alavedra. Dotat de l'ideari tradicionalista, Mas té la capacitat d'escoltar i té opcions de governar, demostrant que el progressisme no és exclusiu de ningú, igual que va fer el seu predecessor, que es va envoltar de persones no afins ideològicament, com Rodés.

Tot i que no estem per llançar coets, per molts anys puguem continuar parlant de política i anar a votar.