Globalització i tradició

La globalització i el consum de masses han comportat que puguem menjar-nos la mateixa hamburguesa, veure el mateix partit de futbol i comprar-nos la mateixa samarreta a Reus, Basilea o Singapur. També podem escoltar la mateixa música, consumir les mateixes pel·lícules o viure als mateixos edificis de ciment i vidre a Nova Jersey, Alcorcón o Valls. Aquesta uniformització de costums i de paisatges semblaria que ens ha de portar a un empobriment cultural, a una pèrdua d'arrelament, a trobar-nos igual a tot arreu, però sense un lloc que puguem dir que és casa nostra. Quedaríem mancats d'individualitat i d'autoestima. Però l'ésser humà és un supervivent i contra aquesta simplificació mental que ell mateix s'ha creat ha respost amb una espontània generació de referents locals i regionals diferenciats de la cultura de masses. En qualsevol poble o poblet ara mateix estan naixent entitats excursionistes que recorren camins i noms dels paisatges propis, colles de cultura popular que recuperen o adapten tradicions perdudes segles enrere, grups d'estudi que es fixen en allò que era genuí de cada lloc. Aquesta inquietud no sorgeix d'una idea romàntica i passada de rosca d'un passat bucòlic i ideal; al contrari, per sort, la gent ja no cal que s'esforci a ser moderna perquè ja ho és, mostra d'això és que eines com ara internet o la telefonia mòbil han estat clau per a la difusió d'aquests referents propis i identitaris. En tot cas, la recuperació o fins i tot la reinvenció d'allò que havia estat és una manera de crear lligams afectius de les persones amb el paisatge humà i geogràfic on habiten. Sense estima pel territori per part dels que hi viuen, sense autoestima, no pot haver-hi ni civisme ni cultura i, sense això, ni economia ni ordre públic ni res de res. Només la llei de la selva, i d'això en patim les conseqüències.