Amb el burca fa temps que fem tard

Com una taca d'oli, la prohibició de l'ús del burca i el nicab en els espais públics es va estenent pels ajuntaments del país. Fa quatre dies, la secretària d'estat per a l'Emigració i la Immigració, Anna Terrón, afirmava que a l'Estat no hi havia cap problema amb aquestes peces de vestir perquè encara no n'havia vista cap a les nostres ciutats. És clar que tampoc n'havia vist ni a París ni a Brussel·les, tan sols en països extrems com ara l'Afganistan. Per això a Terrón no li agradava gens que els ajuntaments catalans haguessin començat a aprovar ordenances que en prohibien l'ús. El govern, almenys pel que ha dit el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, tampoc n'és gaire partidari, perquè diu que ja hi ha prou normes per impedir que una persona vagi pel carrer i en establiments públics coberta de tal manera que no es pugui identificar. Va posar els exemples del casc de moto o el passamuntanyes. És probable que el govern espanyol hagi agafat a contrapeu el català, perquè el ministre de justícia, Francisco Caamaño, ha deixat entendre que la futura llei de llibertat religiosa limitarà d'alguna manera l'ús del burca i del nicab.

Potser sí que el burca i el nicab no eren un problema fa quatre dies, però avui ja ho són. I no ha d'estranyar ningú, perquè ja es veia a venir. Ara, el que succeirà és que es regularà de pressa i malament. En primer lloc, perquè no haurà estat una iniciativa general, sinó la conseqüència d'haver d'harmonitzar el campi qui pugui municipal. I, en segon lloc, perquè la qüestió no s'haurà abordat per avançar-se a una situació de probable conflicte social, previsible a mitjà termini, sinó per la pressió electoral i les necessitats de contrarestar els partits que fan de les tensions religioses i la immigració el seu cavall de batalla.

A mi em sembla que aquesta no és la millor manera d'afrontar els problemes. Però no és la primera vegada que passa que els ajuntaments tiren pel dret i que a cop d'ordenança miren de resoldre els problemes que tenen als seus municipis i que són generats per la deixadesa dels governs, indecisos entre no saber què fer i la por de les conseqüències electorals d'una qualsevol mesura. És el que va fer Vic amb la qüestió del padró, o Ascó amb el magatzem de residus nuclears, o Cunit amb l'enfrontament entre l'imam i una mediadora social de religió musulmana. En tots aquests casos, la política municipal s'ha activat per resoldre conflictes i situacions quotidianes que des de l'àmbit nacional no s'encerta a desenllaçar, ja siguin les tensions socials produïdes per la immigració o bé la manca de feina.

No s'hi valen les excuses electorals. És clar que els partits reaccionen localment al forat que els fan els líders que atien l'espantall de la immigració, i que amb les pròximes eleccions a la cantonada els han entrat les presses, però també s'entén que si no hi hagués base damunt la qual créixer el seu missatge no seria cap amenaça. Ja veurem quant trigaran a reaccionar nacionalment el dia que aquells partits transcendeixin l'àmbit municipal i tinguin prou força per a instal·lar-se al Parlament i fer trontollar algunes majories.

La millor manera de resoldre els problemes, especialment aquells que són susceptibles de generar conflictes socials, no és esperar que sorgeixin. Dir que el burca no s'ha de prohibir perquè equival a tancar les dones a casa seva o que no cal regular-ne l'ús perquè ja hi ha una normativa que ho fa i posar d'exemple el casc de moto, és per posar-se a plorar, literalment. Perquè a mi em sembla que si un agent demana a un motorista que es llevi el casc, aquest ho farà sense cap inconvenient, si no és que se l'ha deixat posat per anar a atracar un banc, posem per cas. No crec que hi posi cap impediment de tipus religiós, com sí que farà la dona musulmana amagada rere un burca o un nicab, tant si el porta per obligació com per devoció.

La immigració no ha de ser cap problema i s'ha de fer per integrar els immigrants respectant-ne costums i tradicions culturals i religioses i tot això. Però per evitar el conflicte social, s'ha de fer sense qüestionar les lleis del país. Per dir-ho amb un exemple: que les estudiants musulmanes duguin el vel posat a les escoles no és cap problema greu, però es converteix en conflicte el dia que no assisteixen a classe de gimnàstica perquè no se'l poden treure i fer-ne esdevé perillós. Són situacions que s'han produït en països europeus on fa molts anys que malden per integrar els nouvinguts musulmans. Ja es veien a venir fa temps, de manera que fa temps que fem tard.