El regidor gironí Enric Pardo puja a la bici i els seus companys de govern socialistes es posen com una moto. Una disputa ben absurda perquè en aquesta auca del tripartit gironí ja se sap que tothom hi fa el paper que li pertoca sense que mai no passi res. Exemples? Els d'ERC protesten contra la Fundació Príncep de Girona amb la mesura justa perquè no els caigui la erra de la seva sigla morta de vergonya, mentre els socialistes aplaudeixen submisament els fundadors. Al cap d'una setmana, cas tancat, i qui dies passa prínceps empeny. Uns dies després els defensors de l'ús de la bicicleta fan una acció en favor del servei de Bicing i ja tens un altre regidor del tripartit que desafina, l'esmentat Pardo. Quatre arrufades de nas, el nom del porc en privat i tal dia farà un any. És la cultura de la coalició: no es poden veure, però estan condemnats a suportar-se.