Els errors sempre s'acaben pagant

Imaginem-nos una situació: el govern diu a qui compri una màquina automàtica de fer porrons, que ell ens en farà comprar tota la producció, sigui la que sigui, durant vint-i-cinc anys, i que ens pagarà el doble del que costen els mateixos porrons existents al mercat fets per la competència. I això, repeteixo, ens ho assegura durant vint-i-cinc anys. Sembla un despropòsit colossal, veritat? I que ningú es pot creure que cap persona, ni cap empresa i molt menys cap govern, sigui capaç de fer una proposta així, no? Doncs s'equivoquen! El govern espanyol ho ha fet. En la producció d'energia eòlica, el govern assegura una subvenció de 82 euros per megawatt produït ( és el doble de l'energia convencional) i de 435 euros en el cas de les fotovoltaiques. I quina ha estat la conseqüència d'aquesta oferta? Doncs que els espavilats van veure clar el negoci, i es van posar a crear horts d'energia eòlica i molins de vent. El cost d'aquestes subvencions el 2009 va ser de 6.214 milions d'euros i les previsions són que de seguir així aquests vint-i-cinc anys ens costaran les renovables 126.000 milions en subvencions.

El ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, veu que és insostenible i vol aplicar amb retroactivitat una rebaixa del 30% de les subvencions, però a banda de la inseguretat jurídica que provoca legislar amb retroactivitat, ja s'han mobilitzat la patronal del sector i les principals entitats financeres perquè, segons els primeres, una rebaixa del 30% de les subvencions comprometen els beneficis i no hi haurà cap interès a mantenir el negoci. El sector financer, que té concedits 15.000 milions en crèdits per inversions a les renovables, amb la garantia de les subvencions diu que una reducció així rebaixaria considerablement el percentatge de cobertura de la garantia i es podria trobar que haguessin de fer provisions extraordinàries i executar molts dels crèdits quedant-se els actius, com s'han hagut de quedar immobles i solars de la bombolla immobiliària. Aquesta és una part del gran problema sobre el model energètic que tenim i que un dia l'haurem de resoldre.

El nostre model actual és basat exclusivament en termes polítics i no en els econòmics. Una altre fet sorprenent, d'aquest model, és que estem pagant l'electricitat per sota del preu de producció, i tothom entén que un fet així és insostenible en el temps. Seria bo que els polítics diguessin clarament que quan fan ostentació de no apujar o apujar poc les tarifes elèctriques, no és a càrrec del compte de resultats de les elèctriques, sinó que estem generant un deute que irremissiblement un dia l'haurem de pagar tots els consumidors. Aquesta «contenció» de tarifes es va iniciar durant el mandat de José María Aznar i l'han continuat els socialistes, i perquè ens en fem una idea, aquesta setmana el Tresor ha encarregat al Banc Santander i al BBVA la col·locació als mercats financers de la primera emissió del deute tarifari per un valor de 13.500 milions d'euros. És a dir, aquesta és la diferència que hem ajornat entre el cost de l'energia i el que hem pagat nosaltres. La previsió del dèficit per engany és de 3.120 milions d'euros i només es compensaria amb un increment del rebut d'un 10% i sembla que la intenció del govern és un increment del 4%. Tenim un model energètic insostenible amb unes tarifes que no responen a la realitat; i els errors sempre s'acaben pagant.