Tan madur que ja fa olor

Aquest és un article que corre el risc de causar un cert efecte déjà-vu, però és que la realitat és repetitiva i (de vegades, afortunadament) tossuda. Tema consultes sobiranistes, doncs. La participació en aquesta quarta onada ha estat baixa? Doncs sí, ha estat força baixa: un catorze per cent peladet és una participació francament escarransida, i caldria ser d'un morro excessivament fort per negar-ho. Ara bé, com sempre hi ha diverses matisacions importants a fer a aquests resultats.

La primera seria que el mateix plantejament de la cosa, per tongades, fa que lògicament en cada nova edició es perdi una mica més de l'expectació creada en l'opinió pública i, per tant, de capacitat de convocatòria. Després, hi ha el fet que, en aquesta ocasió, es tractava del cèlebre Cinturó Roig, que en realitat ja fa temps que no és roig ni és cinturó, i que ha resultat no ser impermeable al debat nacional, aquell que segons alguns figura que no interessa a la gent: és significatiu el 6,71% de participació a Sant Boi, però també ho és el 23,5% de Mataró.
I també ho és que, per primer cop, hi hagi hagut un vot negatiu apreciable i una certa campanya de mobilització d'aquest vot.

Tot això, sense oblidar els condicionants de sempre, que es mantenen invariables: no hi ha campanya electoral de cap mena, no hi ha suport d'institucions, partits polítics ni mitjans de comunicació (més aviat al contrari: esvaït l'efecte Arenys de Munt, els mitjans despatxen el tema cada vegada amb més displicència), i el més important de tot: es tracta d'un simulacre de votació que no pot tenir cap mena de conseqüència vinculant. Tornem a dir-ho, doncs: que, tot i així, mig milió ben llarg de ciutadans s'hagi molestat a desfilar en aquestes quatre convocatòries per dipositar un vot inútil dins una urna de cartró, només per deixar constància simbòlica de quin seria el sentit del seu vot en un referèndum amb cara i ulls, és un fet d'una rellevància indiscutible, i indicatiu de moltes coses.

Tantes, que per algun motiu a can PSC han fet saber (Miquel Iceta dixit) que pensen combatre l'independentisme allà on se'ls presenti. Deuen ser motius força semblants als que han dut Artur Mas i fins i tot Felip Puig a negar en els últims dies que Catalunya estigui madura per a un referèndum d'autodeterminació, tantes vegades i gairebé amb la mateixa vehemència amb què sant Pere va negar Jesús abans no cantés el gall. Alguna cosa fa olor a Dinamarca quan els dos grans partits han de sortir en tromba a tranquil·litzar les forces vives de l'unionisme. Però la realitat, com dèiem, és tossuda, i no és cap diari sospitós de vel·leïtats separatistes, sinó El Periódico, qui publica una enquesta en què el sí a la independència obté una majoria més que sòlida enfront del no. Cantin papers i mentin barbes, senyors.