Política municipal, ètica i els «Luigis»

Amb tot aquest enrenou del cas Pretòria, d'alcaldes imputats, com el de Santa Coloma de Gramenet, alcaldes que en surten esquitxats i que dimiteixen, com el de Montcada i Reixac, o alcaldes que en surten només escaldats, com el de Sant Adrià de Besòs, sembla que la vida municipal «sigui així», ens diu Jesús Maria Canga en l'entrevista a El Punt de diumenge 6 de juny. «Així» vol dir que tots els alcaldes i alcaldesses tenen Luigis a mà, una mena d'assessors o d'intermediaris immobiliaris de grans operacions urbanístiques, una mena de «diplomàtics» d'àmbit supramunicipal, una mena de «pirates» camuflats amb bandera aparentment identificable.

Doncs, miri, senyor Canga, jo, de Luigis, en sis anys a l'alcaldia de Teià no n'he tractat pas cap, i si n'he tractat, com que les cartes de les operacions urbanístiques han estat clares i diàfanes, públiques i damunt la taula, me n'he desempallegat sense utilitzar cap altra eina que la de l'ètica política i personal; les regles del joc, vaja.

Per tant, no m'empasso allò que «els Luigis són imprescindibles, perquè saben desencallar projectes», diu Canga; i afegeix, afortunadament: «Mentre els escoltis i te'ls treguis de sobre sense comprometre't amb ells, no hi ha res de dolent. La vida municipal és així.» Quan he tingut un projecte urbanístic encallat, més aviat l'he tingut encallat a Política Territorial i Obres Públiques, a la comissió territorial d'Urbanisme de Barcelona, que massa sovint es pensen que els alcaldes i alcaldesses són «pirates» amb bandera pirata… Com tampoc no m'empasso, més aviat m'indigna, l'afirmació que hi fa el mateix Canga en l'entrevista que «potser César [alcalde de Montcada i Reixac] i jo [alcalde de Sant Adrià de Besòs] no hem aprovat el nivell ètic, però potser és que en política no l'aprova ningú». Perdoni, jo l'aprovo, el «nivell ètic» que pondera, perquè l'ètica sempre l'he mantinguda (la nota d'aprovat a notable ja me la posaran els meus conciutadans i conciutadanes). Però aprovat, estic aprovat, perquè aquesta nota me la puc posar jo mateix.

És que si no, sembla que tot es pugui justificar, en la vida municipal. Penúries, dificultats i problemes familiars, o «moments delicats» (com diu el senyor Canga), tots en tenim i n'hem tingut, i de diversa naturalesa. Ara, això no justifica ni pot justificar que un alcalde demani feina a un «amic» que resulta que és alcalde i del mateix color polític (o no) per a la seva dona, per al seu germà, per al seu fill, etc. A mi no me'n trobaran cap, d'aquestes peticions enregistrades enlloc. Sempre he estat del parer que un alcalde no només ha de ser honest i actuar amb ètica, sinó que també ho ha de semblar. Als alcaldes i alcaldesses, la gent els demana feina, i tant!, perquè hi ha molta gent necessitada i desesperada; i aquestes peticions, més enllà de consells, s'han de canalitzar pels camins que toquen, sense dreceres, que per això hi ha serveis locals d'ocupació.

Em dol que un representant de la política municipal vagi repartint suspensos en ètica política perquè ell ha tret un quatre i mig. Mireu, em dol, perquè quan algú és alcalde, i parlo per experiència, perd amistats per culpa de no fer favors, es discuteix amb algun membre de la família per mantenir a ultrança un comportament ètic… Em dol perquè en sis anys he viscut un munt d'operacions urbanístiques que tenien com a finalitat equipaments públics i municipals, millores de la xarxa viària i de l'entorn, etc. He perdut moltes hores de son patint per si la comissió territorial d'Urbanisme de Barcelona m'aprovaria o no un pla parcial, una modificació puntual del pla general, un pla especial o qualsevol altra figura urbanística que forma part de la quotidianitat dels ajuntaments i de la vida municipal; també els convenis urbanístics que se signen amb promotors o propietaris privats per executar obres d'urbanització, equipaments o altres infraestructures a canvi de sostre edificable o de modificacions puntuals. Però és que hi ha unes regles! I t'hi has de discutir, barallar o comptar fins a deu i tenir paciència…

Quan has viscut tot això i més, si us plau, senyor Canga, no empastifi els altres i la vida política, perquè l'ètica se l'ha de mantenir cadascú… A mi l'ètica no m'ha tret mai la son; l'he practicada i prou. Aprovat, com n'hi ha tants, d'aprovats, en política municipal! I amb nota.