L'art de no mirar
Som a la barra d'un bar o en un restaurant. Hem fet un cafè o hem dinat i ens en volem anar. Només hi ha una petita pega: hem de pagar. Això tan senzill es converteix en una missió impossible. Emetem per tots els mitjans un missatge, sempre el mateix: “Vol cobrar?”. Ho podem dir de moltes maneres (“La nota, sisplau”, “El compte, per favor”, “Què li dec?”), però abans hem d'aconseguir el més difícil: que ens vegin. Alcem els braços, movem una mà (“cucú, sóc aquí”), ensenyem la targeta de crèdit, fem el gest d'escriure... Tot és inútil. El/la/els/les cambrer/cambrera/cambrers/cambreres es fa/fan l'orni. Nosaltres maldem per atrapar-los amb la mirada, sabem que, si ho aconseguim, ja els tenim a la nostra mercè. Ells també saben que la mirada és el primer ganxo de la comunicació, per això estan
ensinistrats a fer veure que no et veuen. Són
professionals de l'art de no mirar.
L'art de no mirar i el de no escoltar van junts. Ho saben els captaires que pidolen amb la vista i busquen la nineta dels ulls dels altres per fer pena. I els que gemeguen i ploriquegen per estovar el cor dels vianants. Coneixem bé l'antídot: no escoltar i sobretot no mirar, no cedir a la temptació del contacte visual. Per això ens sentim pobres mendicants quan busquem delerosament els ulls dels cambrers. Movem tots els músculs de la cara per implorar, escrivim amb els ulls una instància perquè algú es digni atendre'ns. Ca! Com qui sent ploure.
Van i vénen, passen tan a frec nostre que sembla que la seva mirada ensopegarà inevitablement amb la nostra, però no.
De mirar, prou que miren, ho fan en totes direccions escanejant de cua d'ull per no veure's obligats
a respondre.
Ens desesperem. I no som els únics, unes quantes parelles d'ulls al nostre costat estan pendents del mateix que nosaltres i amb un resultat idèntic. Estem temptats d'anar-nos-en sense pagar i, quan ja no resistim més, quan som al límit del límit, apareix un cambrer/cambrera servicial i amb cara de no haver trencat mai cap plat. “La nota,
senyor?”. El cap que t'aguanta! La bona
educació ens impedeix d'escanyar-lo.
