Obligat creuar les vies

L'accident mortal i múltiple de la nit de Sant Joan al baixador de Castelldefels-Platja, en què un tren va arrossegar un grup de persones que creuaven les vies fèrries, ha activat la rutina habitual: obrir el tema de debat. Com sol passar en la societat actual, hi ha disfuncions sobre les quals ningú no parla mai fins que un succés fatal les destapa com a centre d'interès. La paraula imprudència s'ha convertit en el paradigma de les informacions i de les opinions en aquest episodi sagnant de les dotze persones mortes i altres víctimes ferides com a conseqüència de creuar les vies en comptes de fer servir els passos subterranis o elevats. En aquest cas, imprudència vol dir carregar el mort als morts. Però, a Catalunya, abans del dia de l'accident i també després del dia de l'accident, centenars, milers de persones creuen, diàriament, les vies fèrries.

En aquest sentit, som un país «imprudent» i, el que és pitjor, d'una «imprudència» impune o tàcita. Les raons caldria buscar-les en la cultura ferroviària de la gent. De la mateixa manera que en la nostra cultura es dóna per fet que un tren és un transport públic poc de fiar perquè sovint incompleix els horaris de sortida i, més sovint encara, els d'arribada, també es dóna per fet que les vies hi són per creuar-les. Creuar les vies és una cultura (adquirida o forçada a través de generacions). Durant molts anys, la imatge de les vies fèrries en una estació qualsevol duia incorporada la imatge d'unes bigues de fusta instal·lades expressament per fer-les servir de passera.

És cert que en els últims anys, sobretot (o exclusivament) a les estacions de més trànsit s'han construït més passos subterranis o elevats i les megafonies insisteixen repetidament sobre la prohibició de creuar les vies. Però també és cert que hi ha estacions en què creuar les vies no només no està prohibit, sinó que és obligat perquè no hi ha alternativa.

N'hi ha una, Sils, per exemple, que ha estat remodelada en els últims temps i, perquè hi creuïn les vies els viatgers, han substituït les antigues bigues de fusta per una superfície sintètica, sobre les vies, per a creuar-les obligatòriament. Quan el ministre de Foment, José Blanco, declara que «mai, en cap cas, està permès creuar les vies», falta a la veritat. Acostumat a les maquetes de l'AVE, no deu haver pujat o baixat mai a Sils, si no sabria que la prohibició de creuar les vies l'obligaria a caminar fins a Caldes de Malavella (12 km) o fins a Maçanet-Massanes (6 km), per tal d'evitar la «imprudència» o per no incomplir la normativa de seguretat vigent.