crònica de França

Els apòstols de la grolleria francesa

Us estranya, la prepotència de Nicolas Sarkozy?, la seua tendència a voler ser l'home més important del món? O penseu que el més xocant és la seua grolleria, el menyspreu que manifesta envers els que el critiquen i, encara més, envers els que l'adulen? On han passat la bona educació francesa, el sentit de la mesura francès, la civilització francesa? El segle XXI serà groller, pel que sembla, vulgar potser; en qualsevol cas, no serà francès. La relaxació del llenguatge sembla que porta inexorablement cap a una assumpció cada vegada més clara de la manca de respecte envers els altres, amb la condició, és clar, que no hi hagi cap risc electoral major a amollar injúries.

Sarkozy és, avui, el més visible d'aquests personatges que fan del menyspreu una actitud quotidiana, però no és ni el primer polític francès a actuar d'aquesta manera, ni el més constant. Ni tan sols és el més virulent.

Actualment, el més virulent és el president de la regió Llenguadoc-Rosselló, Georges Frêche. Acostumat a ranejar sovint amb el racisme amb al·lusions prou clares per haver-li valgut l'exclusió del Partit Socialista, Frêche regna com un paixà complagut sobre una regió que, com totes les regions franceses, té unes competències tan ridícules que faria pena al més centralista dels militants del Partit Popular. Frêche, des del seu castell de Montpeller, mira amb un menyspreu evident els catalans, que ocupen si fa no fa la cinquena part de la regió que administra. Ja fa unes setmanes que la pàgina d'informació www.perpignan-toutvabien.com va transcriure un monòleg informal que va regalar als estudiants de dret de Montpeller als quals imparteix classes (es pot sentir, també, a Youtube). En aquest monòleg, explica la seua estratègia per guanyar eleccions, una estratègia bastida a força de fer plaer als cons. Qui són els cons? (que caldria poder traduir, en català normatiu, per «cony», com fem els rossellonesos, ja que ni imbècil ni idiota no donen una idea clara d'aquest mot). Els cons són els seus electors, que menysprea obertament. I, entre aquests, hi figuren els catalans, amb qui ha tingut ja algun problema relacional: «Els catalans me fan cagar, els tusto perquè m'emmerden, però d'aquí a dos anys els estimaré, hi tornaré i els diré: ‘Déu meu, em vaig equivocar, disculpeu-me.' I diran: ‘Que n'és, d'intel·ligent.' I em tornaran a votar. [...] Els dos últims anys [de mandat], no heu de fer res més; fonts, flors i bones paraules: us estimo, oh catalans, us estimo, oh occitans, germans meus, us estimo. Feu un petit institut, una merda per propagar el català entre quatre ximples; tothom és content, és clar, parlen català i així ningú els entén a tres quilòmetres de casa seva.»

Elegància, noblesa, generositat... Quin goig de viure, amb francesos com aquests.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.