Opinió

Memento mori

Certament, el llatí el tenim rovellat i és una llàstima. Però avui que és el dia de Tots Sants vénen a la memòria algunes construccions gramaticals en la vella llengua del Laci, que és la mare del català, entre altres. I una de les locucions s'adiu a la data d'avui: memento mori, recorda que moriràs. Una realitat tan absoluta com crua, però que a la curta o a la llarga es compleix. Quan a Roma se celebrava un triomf, és a dir, haver estomacat de manera formidable l'enemic de torn, el general, el cònsol guanyador entrava en desfilada pels carrers de Roma. Al seu costat, un esclau li dictava a cau d'orella: “Respice post te! Hominem te esse memento!” (Mira darrere teu, recorda que ets un home). La frase té el sentit de recordar al triomfador que la victoria no el converteix en immortal. A l'edat mitjana es van escriure els famosos llibres dedicats a l'Ars Bene Moriendi (l'art de saber morir), que eren una mena de guia en què s'explicava al lector com enfrontar-se al darrer pas de forma correcta, més en una època d'epidèmies i convulsions. Hi havia la idea que un bel morire, saber morir, perdonava una mala vida. Aviat entrarem en una quaresma electoral. En sortiran uns, n'entraran altres, canviaran colors i persones. Cal esperar que els que entrin tinguin algú que els digui el memento i els que surtin tinguin present l'ars bene mutare. De tota manera, un altre llatí: carpe diem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.