Català papal i reial

Com a l'època dels Borja; perquè una autoritat ens parli en català, o ha de ser papa o ha de ser rei. Mal pesi als republicans i als laics o anticlericals, el rei Joan Carles és l'únic governant espanyol que alguna cosa ens ha dit –de tant en tant– en la llengua pròpia d'aquest país i el papa de Roma, com vam tenir ocasió d'escoltar diumenge, l'únic mandatari mundial que ha actuat semblantment. La condició per parlar en català és estar molt enlairat. No ens podem pas queixar.

Té gràcia que els usuaris del català en actes de tarima i compromís hagin de ser un Borbó hereu directe de l'autor del decret de Nova Planta i un papa successor de tots els papes que des de l'edat mitjana han vist Catalunya com una anomalia i una amenaça ficada en un racó del Mediterrani cobejat per Espanya i per França.

José Luis Rodríguez Zapatero, actual president del govern espanyol, presumeix d'esperit republicà, entenent per esperit republicà una concepció civil, democràtica i igualitària de la vida i la societat, i tot i així encara és l'hora que li hàgim escoltat dir bon dia, que és el mínim que una persona educada pot dir quan entra en una casa on es diu bon dia. De José María Aznar vam saber que parlava en català entre pucheros, que és com s'expressava Déu a santa Teresa, i Felipe González i Adolfo Suárez van fer en aquesta matèria com tots els seus successors. Muts pel català.

Es veu que el pròxim president espanyol que ens serà servit respon al nom de Mariano Rajoy. El líder del PP ha trobat fantàstic que el Papa parlés en català i ha dit que les coses han de ser així de naturals. ¿És natural que un papa parli en català i un president de l'Estat on és oficial no? Rajoy, que no pot criticar el Papa perquè hi ha coses que un líder de dretes no pot fer, és el mateix que porta el català cada dia al Constitucional perquè no ens el deixi parlar. Tot natural. Ja sabem quin govern ens serà servit: A Dios rogando y con el mazo dando.