Opinió

LA TRIBUNA

Democràcia a la cuina i al llit

Així com hem sabut convertir en problema públic allò que succeïa en la privacitat, ara hem d'introduir els fonamentals drets humans i l'aprenentatge democràtic en el si de la vida privada

Novembre del 2010. La xifra de dones mortes a mans dels seus amors o companys sentimentals no deixa d'augmentar aquest any que suporta tants problemes socials. Malgrat les lleis, malgrat la sensibilització, malgrat les manifestacions cada cop més freqüents dels grups d'homes que no creuen que la seva virilitat requereixi cap mena de sotmetiment de l'altre, ja són més de seixanta les dones assassinades al nostre país.

Des de fa uns anys i gràcies al feminisme, s'ha anat produint una progressiva desnaturalització de la violència masclista. Accions que fa un temps eren considerades naturals, comprensibles i, sobretot, privades, han perdut tota legitimitat. L'aroma romàntica del “La maté porque era mía” s'ha transformat en una pudor insuportable. La ceguesa sobre el que passa en el si de les llars o a la intimitat de la parella ha donat pas a una mirada escandalitzada que recorda que els drets de les dones són Drets Humans, dins i fora de casa. Desnaturalitzar la violència i crear escàndol ha estat un pas fonamental per vèncer les ombres silenciadores de la tradició, els arquetips arrelats en l'inconscient col·lectiu i el fals respecte a la intimitat, fet aquest que ha facilitat que un greu problema de Drets Humans fonamentals, durant molts anys fos menystingut com una qüestió estrictament privada. Després han arribat les lleis que no solament regulen, castiguen i protegeixen sinó que envien un contundent missatge a la societat: això ja no es pot fer. I des de la proximitat s'han endegat mesures necessàries de prevenció i atenció.

Però és evident, amb les xifres a la mà, que no n'hi ha prou. Topem amb l'ésser humà concret, en el d'aquí i ara. Un ésser humà que necessita controlar i no es controla; que és feble però té prou força per destruir-ne un altre; que es pensa que queda disminuït com a home quan l'altre, en aquest cas una dona, no s'ajusta al que ell desitja. Al final del camí topem, en aquest com en d'altres problemes similars, amb la complexitat d'una subjectivitat humana nodrida per una tradició secular que ha considerat la dona com una ciutadana de segona o tercera categoria. Una tradició vergonyant que s'actualitza en molts missatges –implícits o explícits– que es filtren sovint pels mitjans de comunicació i es manifesten en moltes expressions culturals.

Necessitem emprar instruments nous i propers. Instruments que ens ajudin a transformar les arrels d'una virilitat definida pel domini. Hem d'usar formes d'aproximació derivades de les ciències socials: la psicologia, la sociologia, l'educació, l'antropologia. I analitzar sense embuts ni coloraines els mites de l'amor de princeses i prínceps blaus que nodreixen la dependència mútua. Hem de repensar les relacions efectives entre els sexes per fer que cada persona pugui gaudir dels drets humans fonamentals bo i respectant l'altre, sempre diferent, amb nous aprenentatges de les relacions entre nens i nenes. Nens i nenes, joves i adults, han de conviure en el dia a dia amb el dret a la igualtat, el respecte a la llei, l'entrenament a la tolerància i a la negociació. Però també i sobretot, la democràcia ha de fer estada a la cuina de casa i al llit, a l'habitació dels fills, a la taula del menjador, ha de ser eix vertebrador i referent de les relacions més íntimes i quotidianes.

De la mateixa manera que hem sabut convertir en problema públic allò que succeïa en la privacitat, ara hem d'introduir els fonamentals drets humans i l'aprenentatge democràtic en el si de la vida privada. Per fer-ho, no en tenim prou amb les lleis. Hem de disposar del saber de disciplines i de polítiques públiques que s'ocupin més directament de les persones. Ens cal ara portar al món privat allò que resulta tan necessari, insubstituïble per a la convivència pública.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.