Diguem no a la llei de partits polítics

És cert que aquesta llei va ser aprovada per una majoria del Parlament (PSOE, PP, CiU, CC i el PA), però també ho és que no hi va haver unanimitat (vots contraris d' IU, ERC, PNB, EA, Chunta Aragonesista, molts professors constitucionalistes, Attac, Amnistia Internacional, amplis sectors de l'església, més de 150 advocats...) També és evident que estar contra la llei no significa, en absolut, estar a favor del terrorisme, és a dir a favor d'ETA, com és obvi.

L'objectiu fonamental de la llei era, i és, la il·legalització de Batasuna (2003) i d'EH, al·legant el seu suport a ETA, el no rebuig de la violència i dels mètodes terroristes. La conseqüència més clara i l'objectiu de la llei era eliminar Batasuna de la lluita electoral i de tots els qui estaven contaminats pel seu suport a ETA, i per tant de Batasuna i de l'independentisme: ANB, PCTB, Herritarren Zerrenda, Autodeterminaziorako Bilgunea, Aberzale Sozialisten Batasuna, Auskera Guztiak, Demokrazia 3 Milioni, Askatasuna, Sozialista Abarzaleak, Nafarroako Sozialista Abarzaleak. I es van quedar amb les ganes d'eliminar també la candidatura encapçalada per Sastre a les europees, però no varen poder, ni tampoc la d'Izquierda Castellana, demanada per Manos Limpias, conegut grup feixista (aquests grups no són, paradoxalment, il·legalitzats).

I la conseqüència més immediata va ser que el PNB va perdre el poder i s'hi va instal·lar Patxi López, amb els vots del PP, la nul·la col·laboració del qual en la governabilitat del País Basc és ben coneguda. El PP no fa el que van fer M.Thatcher i John Major que sí que van ajudar Tony Blair a Irlanda. El PP ha afegit un grau enorme d'intolerància i d'agressivitat a unes possibles i desitjades negociacions de pau. Aquesta derogació és una de les exigències d'ETA per començar les negociacions i arribar a la pau tan demanada per tots.

En no disposar de l'espai necessari per explicar les raons de la derogació de la llei, em limito a donar-vos una adreça d'internet on podeu informar-vos: Informe del Relator Especial sobre la promoción y la protección de los derechos humanos y las libertades fundamentales en la lucha contra el terrorismo, Martin Scheinin. Misión a España. El fet més rellevant és que moltes persones es van quedar sense poder votar els seus representants i l'enorme imprecisió dels 13 capítols.