Possibilitat o ficció?
“La promoció de l'autonomia i la vida independent que tothom ha inclòs en els programes electorals comencen avui i ara per accions concretes”
Una llei només s'hauria de definir com a tal si es garanteixen mecanismes per fer-la complir; si no, només és un text de bones intencions. Fa dècades que les organitzacions de persones amb discapacitat i els tècnics en aquesta matèria reclamen el compliment de la quota de llocs de treball que preveu la Lismi (llei d'integració social del minusvàlid). Una llei que tots sospitem que no s'està complint ni tan sols amb les mesures alternatives que tenen les empreses per no ser sancionades (contractar serveis a centres especials de treball, donacions a projectes del sector...).
Aquesta és una prioritat que en cada campanya electoral es posa damunt la taula com a prioritat. Però en aquest sentit ningú no parla clar, o almenys el grau d'exigència pel compliment de les promeses electorals hauria de ser molt més gran.
És justament en una situació de dificultat econòmica com l'actual quan ens hem de comprometre tots i signar els corresponents compromisos: política, empresa, administració i societat civil han de fer passos amb resultats tangibles a curt, mitjà i llarg termini. La promoció de l'autonomia i la vida independent que tothom ha inclòs en els programes electorals comencen avui i ara per accions concretes. Bàsicament perquè tenim dret a reclamar que es compleixin les promeses i perquè la igualtat d'oportunitats és justícia social i no cap caritat.
En aquest sentit, és clau per una altra banda que les empreses facin valer el seu important paper social fent una contractació amb la plena creença de l'acció de justícia que suposa el compliment de la Lismi. Parlem clar i exercim una autèntica responsabilitat social que no sigui únicament d'aparador per fer anuncis publicitaris. I si creiem que no tenim cap lloc de treball per ser cobert per una persona amb discapacitat, dediquem-hi una estona de reflexió –des dels equips de recursos humans– i inventem-ho redistribuint tasques, o bé truquem a tècnics especialistes que ens podran assessorar i suggerir-nos l'adaptació del lloc de treball. La innovació no és només imaginar una màquina tecnològica extraordinària, també és fer propostes atrevides i transgressores a nivell social. Quina és la primera empresa que s'hi atreveix?
La Societat del Coneixement i la nova economia suposen reinventar i fer competitius els Centres Especials de Treball i totes les fórmules de treball protegit. Aquest és el moment de supervisar, acompanyar i facilitar per part de l'administració els professionals que es dediquen a aquestes qüestions. Al nostre país les famílies de les persones amb discapacitat han fet un esforç molt gran en la generació de llocs de treball i avui i ara, és quan hem de recolzar-les a elles i a les persones que treballen en aquests projectes.
L'autonomia i la vida independent passen per tenir oportunitats laborals reals, passen per accions concretes des de tots els actors socials i polítics, passen per un canvi de la concepció de la discapacitat (del quan ja hem recorregut un llarg trajecte), passen per apostar per un plantejament de país més just en el què no s'hagin de demanar almoines per oferir llocs de treball a les persones amb discapacitat.