Militarització

La set de venjança va fer que tothom trobés molt bé que el govern militaritzés els controladors aeris que van fer vaga a l'inici del pont de la Puríssima. Diuen que la venjança és un plat que se serveix fred. No ho sé. En tot cas és un plat que es refreda i que un cop passats els dies i veient certes coses la set s'apaga i comences a rumiar.

Els controladors han passat a dependre de la jurisdicció militar per una llei aprovada el juny del 1981, quatre mesos després del cop d'estat de Tejero. En aquell moment hi havia moltes ganes de satisfer els militars descontents. La Loapa, començada a redactar l'endemà mateix del cop, els va donar satisfacció perquè, com tothom sap, l'entrada de Tejero al Congrés no es va fer només contra el traïdor Suárez o contra els comunistes de Carrillo sinó sobretot contra el desmembrament d'Espanya i les pretensions catalanes i basques. Havíem oblidat o no sabíem que el mes de juny es va aprovar una llei per la qual els militars tindrien protagonisme en cas de catàstrofes i que entre les catàstrofes s'hi situaven les vagues salvatges o les que anessin contra els interessos nacionals. Podrien haver fet una llei excepcional de caràcter civil que fos igualment rigorosa contra els salvatges, però es tractava de donar feina agraïda als militars i protagonisme al seu codi.

Dilluns, Dia de la Constitució, el president del Congrés, José Bono, un home de dretes infiltrat al PSOE amb tots els honors i càrrecs, va pronunciar un discurs institucional que va girar sobre dos punts d'interès principals. Un, l'encert d'haver militaritzat els controladors salvatges que posaven en perill Espanya i el seu prestigi. L'altre, l'alerta sobre les tendències separadores d'alguns territoris, que també posen en perill Espanya. Segons la Constitució, l'exèrcit hi és per garantir la unitat d'Espanya. La garantirà aplicant la llei de juny de 1981 que completava la Loapa? Ens militaritzaran?