Ministre Rubalcaba, vostè és nazi?

Els fets van passar el dia 22 de novembre al Centre Social Terra –local i bar d'una organització reivindicativa valenciana–, al barri de Benimaclet. A dos quarts de deu del vespre hi van entrar quinze individus que els presents van titllar de “neonazis”. Gent corpulenta, “de gimnàs metòdic”, com després van comentar, encara espantades, les seves víctimes. Els liderava José Luis Roberto, un conegut dirigent de l'extrema dreta local. Amb una biografia plena d'incidents, només cal fer una ullada a l'extensa fitxa que li dedica la Wikipedia per fer-se'n una idea encertada: “Secretari general tècnic i advocat de l'Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (Anela, la major associació de proxenetes d'Espanya), líder del partit ultradretà España 2000, autodefinit com a patriòtic, social i populista. Propietari d'un bufet d'advocats i de diversos gimnasos a València, Andalusia i Catalunya, i d'empreses de comercialització de roba militar. Va ser detingut durant la Transició per haver col·locat dues bombes en unes trobades independentistes a València, fet pel qual mai va ser condemnat. Autor de diversos articles en la premsa local, entre els quals destaca Yo también tengo libros nazis”.

Aquesta perla i uns catorze senyors més van entrar el dia 22 al Centre Social Terra. Van demanar cerveses. Diversos testimonis asseguren que des del primer moment van insultar, ridiculitzar i amenaçar totes les persones que hi havia al local. Particularment dur resulta el testimoni d'un d'ells: “Un dels quinze, el més baixet, es va dirigir a una de les persones que hi havia allà i la va amenaçar de manera reiterada: «Tú, como me aguantes la mirada dos segundos más, te mato, te clavo un cuchillo en el corazón y te mato».” Finalment, algú va poder trucar a la Policía Nacional. Hi ha una comissaria prop del Centre, a uns cinc minuts a peu, però els agents van trigar més de mitja hora a arribar-hi. Quan ho van fer van demanar als responsables els fulls de reclamació perquè Roberto i la seva gent els van indicar que no els havien volgut servir beure. També van identificar un per un els integrants d'un grup d'amics del Centre Social que s'havien anat congregant a la porta. El testimoni dels presents és esfereïdor. Al final i com sol passar al País Valencià, les víctimes es van convertir en els sospitosos.

Poques setmanes abans, el 9 d'octubre, una nombrosa representació d'España 2000, el partit que lidera José Luis Roberto, va assistir a la denominada processó cívica, un acte institucional municipal que pretén celebrar l'aniversari de la presa de la ciutat per Jaume I amb el trasllat pels carrers de l'ensenya de la ciutat. Els militants d'aquesta força cridaven consignes xenòfobes i anticatalanistes. Brutalment anticatalanistes. Enmig d'aquesta tropa destacaven una trentena de persones que portaven samarretes negres amb al·lusions directes al nacionalsocialisme. Gent de “gimnàs metòdic”. Feien por. La mateixa por que els que van irrompre dies després al Centre Social Terra de Benimaclet. Ningú els va dir res. La policia present en l'acte prou feina tenia per intentar defensar una representació del Bloc Nacionalista Valencià. Uns vint dirigents d'aquest partit valencianista van haver d'aguantar insults, amenaces, intents d'agressió directa i el llançament de tota mena d'objectes. Una roda d'agents blindats els van haver de protegir perquè poguessin participar en la desfilada. Els crits que es van haver de sentir són matèria delictiva. L'any passat van ser agredits i finalment enguany el delegat del govern de l'Estat a València, Ricardo Peralta, va prendre les mesures necessàries per evitar els atacs. Però el cordó policial no va servir per identificar cap dels agressors ni per impedir l'apologia del nazisme.

Aquests dies una jutgessa de Barcelona ha ordenat la detenció i l'ingrés a la presó de Pedro Varela, propietari de la llibreria Europa, després d'anys de tancar-li i obrir-li causes encadenades, per “difusió d'idees genocides”. Segons va informar la premsa, sobre la decisió ha pesat aquesta vegada “la trajectòria delictiva [de Varela], que demostra la seva perillositat”. Però Pedro Varela, antic militant de Cedade, s'ha limitat només a “difondre”. No ha participat públicament en manifestacions en les quals s'ha insultat i amenaçat els jueus o els immigrants. No ha col·locat bombes. No ha atemorit els clients d'un local. La llibreria Europa ha estat sotmesa durant anys a un fort control policial i judicial. No és el cas de l'extrema dreta del País Valencià. S'organitza, s'expressa i actua amb tota la impunitat. I al seu compte macabre hi ha moltíssimes agressions i dos morts. Quina és la diferència entre Catalunya i el País Valencià? Aquí la llei i la policia actuen contra la violència, encara que sigui feixista. Allà, no. I els demòcrates han de suportar la tensió que no suporten en cap altra part del món. “Moros”, “jueus” i “catalans” són víctimes cantades.

Aquests dies el Ministeri de l'Interior ha decidit destituir Ricardo Peralta, delegat al País Valencià, però no per la seva ineficàcia o complicitat davant tots aquests fets gravíssims, sinó per haver-se enfrontat amb el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte. Cuites domèstiques. Ara Alfredo Pérez Rubalcaba ha de decidir qui el substituirà. La pregunta és directa, òbvia i obligada: “Senyor ministre, vostè és nazi? Si no ho és, no toleri que l'extrema dreta campi pel País Valencià. Acabi d'una vegada amb l'amenaça i l'agressió sistemàticament impunes”.