Opinió

OPINIÓ

Elogi de Nadal

Sense una dosi de transcendència com la que ens aporta Nadal el tràfec de la vida seria gairebé insuportable

Està de moda malparlar de Nadal. I no dic que no hi hagi motius per fer-ho: el consumisme sense fre, la disfressa de la solidaritat efímera, el tedi del materialisme expressat en l'excés de regals, les trobades familiars –i ara també laborals– forçades i de vegades forçoses... Però si no ens aferrem a allò que Nadal representa, què ens queda?

Més enllà de les creences de cadascú, Nadal és un trencament en el nostre món prosaic de cada dia. Costa imaginar-se el pas dels anys sense el punt d'inflexió periòdic de les festes de Nadal, que ens aporten sempre una espurna d'espiritualitat, un bri de transcendència (i perdoneu aquests termes, no voldria que això semblés un manual d'autoajuda). Qui hagi perdut persones estimades sentirà aquests dies amb més profunditat la seva absència, qui se senti incòmode amb la rutina diària agafarà aire per poder tornar a capbussar-s'hi, qui tingui nens buscarà en ells la seva pròpia infantesa perduda.

Aquest sentiment l'expressa diàfanament Josep Maria de Sagarra en uns versos del tancament d'El poema de Nadal: “La nostra vanitat, prou s'afigura / que està damunt del bé i del mal, / mes no hi val ganivet, ni ànima dura, / és més forta la nit de Nadal! / Ai, si no fos aquesta nit, tan clara! / Seríem tros de carn i pensament / que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para, / pell d'home que arrossega la corrent!”

I rebla el clau un altre gran poeta i escriptor, aquest contemporani, Andrés Trapiello, que en el seu poema Venite adoremus, dedicat al seu fill Rafael, després de dibuixar-nos les gèlides nits de Nadal a la ciutat de Lleó, que molts podríem projectar a les nostres pròpies experiències infantils de misses del gall i cels plens d'estels lluents, acaba dient: “Ésta es la noche / en que todos nosotros buscamos a los nuestros. / Para ella vivimos todo un año”.

És així: per a uns el naixement de l'infant, per a uns altres només un símbol, però és clar que sense una dosi de transcendència com la que ens aporta Nadal el tràfec de la vida seria gairebé insuportable.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.